Reflexions a la Paraula de Déu

A la nostra comunitat, probablement la major part dels membres que la formem -si no tots- podem arribar a final de mes, malgrat que molts de nosaltres no siguem rics. Això ens pot fer perdre de vista tants i tants patiments de moltes persones que aquí, a casa nostra i arreu del món, viuen o malviuen sense allò més necessari i sense dignitat. I, ocupats i preocupats «pels nostres ramats» i per «recollir figues de sicòmor» podem restar ignorants a les dinàmiques del nostre món -aldea global- que generen tants i tants pobres -també en les nostres societats desenvolupades- que obliguen a tants joves a marxar de casa buscant una feina que no troben al seu país -també a casa nostra- i que arreu del món estan obligant a milions de persones a fugir de la seva terra, del seu país, de casa seva, per evitar una mort segura con a fruit de tants conflictes armats.

Si restem oberts al Senyor, ell ens donarà la «saviesa i penetració» de què parla Sant Pau. «Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim» (Efesis 1, 8). Llavors, malgrat que no pertanyem «a cap comunitat de profetes», entendrem pregonament les dinàmiques del món.

Entendrem allò que denunciava el Papa Francesc quan deia que el nostre sistema econòmic mata, i treballarem sincerament per modificar-lo. Entendrem que 'productivitat' no vol dir simplement 'rebaixar sous' fins a fer-los de misèria (mentre uns pocs augmenten més i més els seus beneficis), sinó treballar millor, generar més riquesa amb el mateix esforç i fer participar tothom d'aquesta millora.

Llavors serem prudents en parlar de 'recuperació econòmica', mentre continuï existint un índex d'atur de més del 20% de la població activa, o molts nous treballs siguin d'esclavatge amb sous de misèria i condicions abusives. A la fi, el profeta és aquell que mira el món amb la mirada de Déu, per l'acció del seu Esperit, i denuncia tot allò que s'allunya del seu voler. Llavors, si estem oberts a la seva mirada, el Senyor ens prendrà «de darrere els ramats», i ens enviarà a profetitzar al món.

No cal que prenguem gaire coses per aquest camí, per aquesta tasca. Només que ens deixem omplir del seu Esperit. I l'Esperit ens farà lliures, i ens permetrà caminar lleugers en aquest món. Llavors descobrirem que «l'amor i la fidelitat» es troben sempre. Llavors veurem com «la bondat i la pau» s'abracen. La bondat anirà davant nostre i encaminarà les nostres petjades. Farem un món nou. Això sí, però, hem d'estar disposats a rebre l'embat dels poderosos, com ho va fer el Crist.

Santiago Quijano