EL DOCUMENT FINAL DEL SÍNODE DELS BISBES (RELATIO SYNODI) ( III)

Aquesta darrera part del document del Sínode dóna unes pautes, “les més urgents de les quals s’han de confiar a les concrecions de cada una de les esglésies locals” (29), un principi general recollit en el paràgraf conclusiu del document, que indica quina és la intenció del document sencer: “Les reflexions proposades... intenten posar qüestions i indicar perspectives que hauran de ser madurades i precisades per la reflexió de les esglésies locals durant aquest any que ens separa de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes prevista per l’octubre de 2015”(62). Aquesta crida a les esglésies locals, per dur a terme una reflexió que arribi ser més vàlida pastoralment, els bisbes la fonamenten en el fet que “evangelitzar és responsabilitat de tot el poble de Déu” i “l’anunci de l’Evangeli de la família” ha d’inserir-se en aquest context general que demana avui una “conversió missionera” de tota l’església" (30 i 32).

*Els bisbes fan una crida especial a “les famílies catòliques, perquè estan cridades a ser elles mateixes subjectes actius de la pastoral familiar” (30). Elles, més que cap altra institució, tenen des de la seva experiència de fe, la capacitat de transmetre en positiu que “l’anunci ha de fer experimentar que l’Evangeli de la família és la resposta a les expectatives més profundes de la persona humana” i que, per tant, “no es tracta només de presentar una normativa, sinó de proposar valors” (33). Un anunci que ha de denunciar els condicionants culturals, socials, polítics i econòmics, que impedeixen una autèntica vida familiar. Un anunci que s’ha de fer sense pors ni ambigüitats, partint dels valors de l’evangeli de Jesús: la necessitat de fer créixer l’amor interpersonal basant-se en el respecte i la donació mútues (39); la importància de fomentar l’espiritualitat familiar, amb la pregària i la participació en l’eucaristia dominical; establir l’aniversari del matrimoni com una data per celebrar i renovar el compromís matrimonial; encoratjar als esposos a tenir una actitud d’acollida del gran do que són els fills. Aquesta pastoral hauria d’actuar-se des de les parròquies amb la presència de matrimonis experimentats que s’oferissin a fer aquest servei als més joves i a les parelles que demanen el sagrament (40).


*Al mateix temps que col·loca en el centre l’anunci i la promoció del matrimoni cristià, el document afronta el tema de la “cura pastoral dels qui viuen en el matrimoni civil o que conviuen” en parella, perquè el “discerniment pastoral” requereix ocupar-se de totes les persones que no viuen la realitat del matrimoni cristià: “una sensibilitat nova de la pastoral actual consisteix en recollir els elements positius presents en el matrimoni civil i, fetes les degudes diferències, també en la convivència (de les parelles)” (41) (54 “non placet”), situacions que han d’afrontar-se de manera constructiva i acompanyar-les amb delicadesa, “cercant de transformar-les en oportunitats de camí cap a la plenitud del matrimoni” (43).

*Finalment, el document sinodal aborda la pastoral de les que denomina “famílies ferides (separats, divorciats tornats a casar o no, famílies monoparentals”, un tema avui candent i posat de manifest des d’un inici, i que és el que més discussions i dissensions va tenir entre els bisbes. En concret, el punt sobre “la possibilitat que els divorciats i tornats a casar tinguin accés als sagraments de la penitència i de l’eucaristia” (52) va tenir el número més alt de “non placet” (74), davant d’una majoria que es va expressar a favor “d’una acollida no generalitzada a la taula eucarística”.

Un document important proposat a la reflexió de les comunitats cristianes.


Anton Ramon Sastre