Aquests dies han estat molts els que han comentat aspectes del Pontificat de Pau VI. No és l’objectiu d’aquest escrit, fer-ne una avaluació de tota la seva obra.
Un aspecte que no pot passar desapercebut és la seva defensa dels drets humans, en tots els seus vessants, polític, econòmic, cultural. Defensa, que el va portar, entre altres, a oposar-se a tot tipus de dictadura. Pel que ens afecta a nosaltres, mai no va amagar el seu distanciament amb el règim franquista, i la seva voluntat de renovar l’episcopat espanyol. Ja que volia un episcopat que estiguis preparat per quan es produís un canvi de règim.
Exposo molt breument algunes de les actuacions de Pau VI amb Espanya. No totes, n’hi ha moltes més.
L’arquebisbe Ramon Torrella, ens aportà unes paraules del Papa Montini. Dolgut, Pau VI, li va dir “sé que a Espanya no se m’estima”. El Dr. Torrella li va respondre dient que calia distingir entre els ambients oficials i polítics (aquests no se l’estimaven) i l’àmbit de catòlics practicants (on se li agraïen les seves actuacions).
Aquests recels no venien de nou. Essent Arquebisbe de Milà el 1962, va demanar clemència a favor de Jordi Conill, anarquista que havia estat condemnat a mort (mort que fou commutada per la presó). Arran d’aquesta intervenció, els diaris del Movimiento, van escriure comentaris molt ofensius contra ell. I el SEU organitzà una manifestació amb pancartes que exhibien eslògans com “Sofia Loren sí, Montini no”
Quan fou elegit Papa, la premsa oficial va voler fer una distinció entre el Cardenal Montini, i Pau VI. Així el diari YA escrivia: “Ha desaparecido Montini, bajo la investidura del Espíritu Santo”.
Pau VI desitjava aplicar la doctrina conciliar sobre les relacions Església i estats, i això comportava la derogació de l’anomenat “dret de presentació de bisbes”. Aquest dret, lligava de mans i peus l’Església en l’elecció de bisbes. Per aquest motiu Pau VI va escriure el 29 d’abril una carta al Cap d’Estat Espanyol, demanant-li que renunciés a aquest dret. La carta no fou contestada fins el 12 de juny, en la qual el dictador li expressava la seva negativa a la renúncia del dret de presentació. El Cap d’Estat deia que tot quedava supeditat que és fes un nou concordat.
Les negociacions per un nou concordat foren llargues, tenses, i amb molts incidents. El Cardenal Tarancón va deixar escrit l’ànim del Papa, desprès d’una vista del aleshores ministre d’afers exteriors, López Bravo. El Cardenal ens diu “El pobre Papa no podia con ello. No tuvo más remedio que desahogarse y contarme lo que había pasado”. El Cardenal ens transcriu la indignació del Papa amb el ministre, fins el punt que el Papa li va demanar a López Bravo que sortís del seu despatx“ “Tres veces le señalé la puerta para que se marchara”.
Tot això va portar que el 23 de juny de 1963 en una audiència als cardenals amb motiu del seu sant, Montini , desprès de parlar de Vietnam i de Nigèria, es referís a Espanya, on expressava el seu desig d’un progrés ordenat i pacífic, i una promoció de la justícia social. I expressava el seu malestar i les dificultats que tenia per nomenar bisbes, fet que comportava que hi haguessin algunes Diòcesis sense bisbe (referència a les dificultats pel dret de presentació).
Molts recordareu la valenta actuació del Papa el febrer de 1974, en el conflicte del Govern espanyol amb el Bisbe de Bilbao, Antonio Añoveros.
El darrer incident fou el setembre de 1975. El sant Pare havia demanat personalment clemència al Cap d’Estat espanyol per cinc condemnats a mort. No fou escoltat. El dissabte 27 de setembre, el mateix dia que a la matinada havien tingut lloc les execucions, el Papa en la pregària de l'Àngelus digué: I hem de recordar que encara que també nosaltres hem demanat clemència tres vegades, fins i tot aquesta nit així que ens ha arribat la notícia de la confirmació de les condemnes, hem suplicat a qui calia, en nom de Déu, perquè enlloc de la repressió homicida, s’escollís el de la magnanimitat i la clemència”.
El 20 de novembre de 1975, moria Francisco Franco. El juliol de 1976 el nou Cap d’Estat renunciava al dret de presentació.
Josep m Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada