1ª trobada del curs 2014 – 2015 de la Catequesi Familiar: Tots Sants. Full de reflexió pels pares i catequistes.

En referència a l’origen històric de la festivitat litúrgica de Tots Sants, tot i tenir unes circumstàncies una mica ambigües, si hi reflexionem en profunditat podem descobrir el seu veritable sentit.

A la Roma imperial, a més a més d’un gran nombre de temples dedicats a les diferents divinitats del culte politeista, hi havia un esplèndid temple dedicat a totes les divinitats de l’imperi, anomenat Panteó, que per cert, és dels més ben conservats de la Roma actual.

Donada la facilitat popular de confondre tots els sants amb tots els déus, quan els responsables de l’Església cristiana van assumir l’ús d’aquest temple no van dubtar en dedicar-lo a Tots els Sants, però els textos bíblics que s’escolliren per expressar el sentit de Tots Sants van aclarir la cosa. D’aquí que una reflexió sobre tot això ens ajuda a clarificar el sentit i el valor de la festivitat cristiana de Tots Sants, sense confondre-la, tampoc, amb la dels Fidels Difunts.

Per altra banda, aquest any, hem començat el text del Calendari Litúrgic posant l’Índex Cronològic del Nou Testament a fi de situar bé cada escrit en relació amb els altres i veure les influències entre ells. El primer autor que parla de la relació dels fidels cristians difunts amb Jesús ressuscitat és Sant Pau en la seva primera carta als cristians de Tessalònica. Pau els envia aquesta carta, per mitjà de Timoteu, en la que aclareix unes qüestions sobre com i quan seria la segona vinguda del Senyor, i quina era la situació dels cristians difunts durant aquest temps d’espera.

Això indica que aquesta temàtica era ja d’interès especial per als primers cristians. Pau felicita els fidels de Tessalònica per la seva perseverança en la fe, malgrat els sofriments que han de patir per part d'alguns conciutadans. Els felicita i els agraeix la seva fidelitat a Jesús Crist, i els recorda que Déu vol que visquem la nostra pròpia vida amb santedat i respecte, sense que ningú perjudiqui ni s’aprofiti dels altres:

“No cal que us recordi el que Deu us he ensenyat: estimeu-vos els uns als altres... Però us exhortem, germans, a avançar encara més... 

En quant a la sort dels difunts, sapigueu que, tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s’endurà amb Jesús els que han mort units a ell... Consoleu-vos els uns als altres amb aquests ensenyaments... No cal que us preocupeu per quin serà el moment en que el Senyor tornarà. Vosaltres ja sabeu que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. A vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre... Viviu en pau entre vosaltres.

Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels pobres, tingueu paciència amb tots... Viviu sempre contents, pregueu constantment, doneu gràcies en tota ocasió...”


En tot aquest ensenyament de Pau, el primer escrit, hi veiem la presència del que els evangelis ens proclamaran desprès: Tots els justos, de tots els temps i llocs, que amb sinceritat de cor es comporten de la manera que Jesús ensenya viuen amb Ell de la seva glòria.

La gran tribulació

Marc, el primer evangelista, afegeix unes paraules de Jesús que introdueixen un aspecte tenebrós a la qüestió (Mc 13,1-27).

Jesús anuncia la destrucció del Temple i els deixebles li pregunten: “-Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de complir-se”.

Marc presenta la resposta de Jesús com una gran concentració de tots els mals i calamitats que esdevindran per culpa del rebuig dels homes a l’Amor Creador de Déu i al missatge de Jesús sobre l’Amor Diví universal. Jesús anuncia als deixebles que ells seran víctimes de tota aquesta fúria destructiva del pecat, i que també caldrà vigilar contra els falsos Messies, però que en mig d’aquest enrenou veuran el “Fill de l’home” (així anomenava Jesús a l’autèntic Messies)... i que enviarà àngels a reunir els seus elegits...”

Aquesta visió profètica i simbòlica que Pau i Marc ens donen de Jesús també va ser recollida per Mateu, Lluc i Joan en el Nou Testament.

En tot aquest testimoni se’ns dona la notícia (=EVANGELI) de l’acció salvadora de Déu en favor de tots els “justos” malgrat totes les desgràcies produïdes per la presència del pecat en la historia humana (que ocasiona conflictivitat en la relació entre el Déu Creador i la humanitat creada. Déu esdevé Amor rebutjat: el pecat, que neix en el cor dels homes i emmetzina totes les realitats de l’univers creat, provoca tota mena de calamitats i situacions de gran tribulació).

L’ètica i la moral. L’instint, la consciència i la llibertat

Déu crea la vida al món perquè ompli la terra, creixi, es multipliqui, i evolucioni fins a esdevenir conscient i capaç de respondre lúcidament a la veu interior de la seva consciència que li indica el que és bo o és dolent, capaç d’escollir entre un o l’altre i de sentir-se joiós si escull el que reconeix com a bo i de sentir-se culpable si no ho fa. Déu crea els homes lliures, de manera que siguin ells mateixos qui decideixin la seva manera de ser i d’actuar.

Per mitjà de la consciència el ser humà sap com comportar-se: en relació a l’ús i fruïció de tot el creat amb sobrietat, en relació a els altres homes amb justícia, i en relació amb Déu creador amb remerciament i lloança, tal com ens diu Pau a la Carta a Titus (Tt 2,12 ).

Els éssers vivents no conscients tenen l’instint per comportar-se degudament. Els humans, pel fet de ser conscients i lliures, han de discernir en cada circumstància, i decidir amb llibertat el seu comportament. El que és l’instint pels animals és l’ètica pels humans.

És clar que per decidir conscientment i actuar lliurement en la veritat, el bé i l’amor, cal un cultiu i creixement personal en vers els valors morals que la consciència ens dicta. La vida humana exigeix un constant enriquiment i entrenament ètic i moral. No se’ns dóna tot fet com als animals, hem de ser constructors de nosaltres mateixos i ajudar-nos els uns als altres a ser-ho. Aquesta és la grandesa de l’home!

Jesús, salvador i model

Jesús, el Fill de Déu Pare, ha vingut al món per Salvar-lo (= ajudar-lo, conduir-lo vers la consecució de la seva Plenitud) fent donació de la seva pròpia persona, mogut per l’Esperit Sant, com a exemple de la manera veritablement humana de ser i de viure, i proclamant, amb una predicació constant, la manera bona de realitzar la vida humana.

No és únicament amb Jesús que Déu ha enviat a la humanitat persones que portessin als humans missatges referents a aquesta característica ètico-moral del ser humà. Des de temps molt antics i per tot arreu hi ha hagut profetes, enviats per Déu, per ajudar als homes a viure humanament. Tot el realitzat en Jesús no s’ha produït de cop i volta, sinó que en Jesús culmina un moviment d’acció salvadora de Déu, iniciada per les intervencions de molts personatges en la història d’un poble concret, escollit per Ell, 2000 anys abans de la vinguda de Jesús.

La història salvadora dels homes s’ha anat realitzant, des de sempre, a mida que la humanitat s’ha anat fent capaç de rebre-la i acollir-la, i continua realitzant-se, en bé de la humanitat, fins que culmini la seva història.

Se’ns dóna testimoni d’aquesta historia en els escrits de la Bíblia, que culmina amb el Nou Testament i que son els ensenyaments de Jesús i els fets dels apòstols.

La fe cristiana no rebutja els missatges que no siguin d’origen cristià, sinó que, fonamentant-se en el testimoni i ensenyament de Jesús, acull també tot el que de bo, verídic, amorós, just i raonable, proposen els altres missatges.

Jesús ha vingut al món per salvar-lo, promovent un moviment expansiu d’estimació, de veritat, de bé, de justícia, d’amor i de llibertat, amb el testimoni de la seva donació personal, fidel fins a la mort.

Jesús assumeix plenament aquest auto lliurament fins a les últimes conseqüències en la seva passió i mort en creu. Així, Jesús personalitza la figura simbòlica de l’Anyell immolat que Joan Baptista proclamà. Amb la seva sang banya tots els homes que viuen sincerament segons el seu programa, proclamat en les Benaurances en l’evangeli de Mateu, i el “Convertiu-vos i Creieu” de l’evangeli de Marc.

Jesús, ple de l’Esperit Sant, comunica l’Esperit a tots els justos de tots el temps i llocs, fent-los Sants (=homes plenament realitzats amb Ell), compartint la mateixa Vida Nova de Déu.

Joan, amb la seva visió tan esplèndidament exposada, ens fa participar de la Joia del Déu Creador i Salvador, contemplant l’incomptable nombre de Justos esdevinguts Sants per la Sang de Crist.


Bon Tots Sants, i feliç curs 2014-2015 !!!

Frederic Bassó