Reflexions a la Paraula de Déu

Valors

M’adono que aquests dies d’abans i de després d’aquest diumenge, coincideixen les celebracions de molts sants i santes estimats i coneguts. El passat dia 22, Maria Magdalena, l’anomenada, sorprenentment, l’apòstol dels apòstols. I el dia 23, Brígida, Patrona d’Europa. Abans d’ahir sant Jaume, ahir mateix sant Joaquim i santa Anna. La setmana vinent, dimarts serà santa Marta i dijous celebrarem sant Ignasi de Loiola. Tot un mostrari de santedats prestigioses i reconegudes per a rememorar.

Les paràboles que se’ns proposen aquest diumenge són eloqüents. Parteixen d’interessos ben humans, arran de terra. Un home troba un tresor i per aconseguir-lo compra tot el camp on l’ha vist. Ha calculat que el cost del camp és menor del que en traurà de la venda del tresor i ell hi guanyarà. L’exemple de la perla és molt semblant, per a una de gran valor ha de vendre tot el que té per poder obtenir-la, -sovint l’Evangeli és exagerat com és ara l’èmfasi en aquest tot-. En aquestes dues paràboles s’hi destaca el valor de certes coses, per les quals val la pena donar-ho tot sense escatimar l’esforç. Sovint en la vida quotidiana hem de triar d’acord amb el valor del que se’ns presenta i de vegades no és fàcil discernir.

Pel que fa a l’exemple de la xarxa plena de peixos distints ja es veu que s’han de separar per a vendre’ls d’acord amb el preu que tenen. Uns són de gran qualitat i uns altres de no tanta qualitat. No es poden presentar junts al mercat. Tampoc al cel el premi serà el mateix, si és que podem parlar així. Dependrà de la qualitat que s’hagi adquirit. I tanmateix com els peixos estimats així el justos seran acompanyats pels àngels i dels altres no en voldran saber res. Costa d’entendre tenint present la bonesa infinita de Déu, però en l’Evangeli es repeteix de moltes maneres el rebuig del cel a l’entrada d’algunes persones. Pensem-hi tenint presents alguns personatges tinguts per bones persones amb els que ens puguem identificar millor i rebutgem el seu dubtós valor.

Sefa Amell