19 de juliol 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

No hi ha abril sense espigues ni rosa sense espines

El llenguatge popular del refranyer català està ple de cites com aquesta que mostren fins a quin punt el bé i el mal són inseparables i estan obligats a conviure. Blat i jull són incompatibles entre si però creixen junts.

Els experts saben i diuen que les espigues del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions. No hi ha dubte, doncs, cal separar-les per no malmetre el blat; però això no és nou, és conegut des de temps immemorials, d’aquí la pressa d’aquells mossos que descriu l’Evangeli en veure que el jull comença a créixer enmig del blat, per proposar al seu amo tallar-lo abans de la sega, però l’home respon que no, que ja ho faran al final, aparentment amb la intenció de no malmetre el blat abans d’hora, però en realitat perquè: “llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol”.


Déu coneix el cor dels homes i sap que ningú no és només bo ni només dolent; tan sols Déu “és només bo” i permet que blat i jull creixin junts perquè aprenguem a discernir el bé del mal, sense perdre de vista, però, que en més d’una ocasió al llarg de la vida, nosaltres mateixos podem ser jull per als altres.

El gra de mostassa i el llevat són dues mostres de signe contrari. Malgrat la seva petitesa i la seva feblesa aparent, de tots dos se’n desprèn l’enorme potencial de creixement que contenen i el fruit abundant que se n’espera.


Amb aquesta senzillesa i naturalitat parlava Jesús als homes i dones del seu temps, i tots l’entenien perquè el que deia era part de la seva cultura eminentment agrícola.

Avui, en plena era digital, amb uns avenços tecnològics que ens fan en aparença més il·lustrats, i la desorbitada informació que ens arriba per tants conductes diferents, sigui veraç o no, que trenca tots els esquemes i el que avui és notícia de primera pàgina demà ja no interessa, com parlaria del Regne? Els seus arguments serien diferents? Són preguntes legítimes, però en el fons absurdes, perquè Jesús ja ha parlat, ja ha dit tot el que havia de dir, com ho havia de dir i en el moment que ho havia de dir, que és tot el que ens cal saber per conèixer el Regne i convertir-nos.

Hem de baixar de la nostra torre d’ivori i adonar-nos que cal valorar les coses petites i descobrir el seu veritable sentit i significat. Vegem, sinó, com acaba aquest fragment de l’Evangeli d’avui: “Qui tingui orelles, que ho senti”.

Josep Maria Lari