En record de la Rosa Colomer

Rosa Colomer i Artigas, mare de la nostra Catequesi, animadora amb la seva guitarra de la Missa Familiar, esposa d’ en Mateu Serra, membre del Consell Pastoral, i mare de tres filles, va morir el passat dimarts dia 22, després de deu mesos de lluita contra un càncer.

Nascuda el 1966 a Barcelona, la Rosa era llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona. Va ser la Directora del Termcat (Centre de Terminologia de la Generalitat) des del setembre del 2002 fins al desembre del 2012. En l'inici de la seva etapa al Termcat, va treballar al Servei de Consultes, resolent dubtes terminològics dels professionals lingüístics i d'altres àmbits. Des de la direcció del Termcat, impulsà la realització i actualització de diccionaris i l’accessibilitat d’aquests materials en línia, a més de potenciar la internacionalització de la tasca terminològica feta des de Catalunya.

Va assessorar també altres projectes, com el llibre d'estil de “la Caixa” i el de l'Ajuntament de Barcelona.

La seva voluntat de compartir coneixement la va dur a promoure la posada en marxa, l’any 2005, de la col·lecció "En Primer Terme", dedicada a la difusió de criteris i estudis a l’entorn de la terminologia.

Amb aquest mateix esperit, també va gestar els Espais Terminològics: unes reunions de caràcter biennal per a debatre amb professionals de tot l’espectre lingüístic diversos temes metodològics. I el 2011 va crear el Fem Xarxa-Esmorzar del Termcat, un punt de trobada per al diàleg i per agrair la col·laboració a totes les persones que al llarg de l’any formen part dels diferents projectes en què participa el Termcat.

Els seus companys de feina al Termcat van voler retre-li homenatge amb aquestes paraules: “Per a tots nosaltres, els seus companys de feina, els anys de direcció de Rosa Colomer han representat quelcom molt més important: una ocasió privilegiada per al creixement personal i professional, per a la implicació en el treball i el compromís amb la llengua del país que ella tant estimava, fent pinya, solidaris —la imatge dels castellers era una de les seves imatges preferides. Com a persones que treballem en l’àmbit de la llengua, sabem que les paraules només es doten plenament de significat quan s’empren en context. En el context de tots els anys que hem tingut la sort de compartir les nostres vides amb ella, per a nosaltres mots com entusiasme, rigor, lideratge, respecte i, molt especialment, generositat prenen un nou sentit.”

Preguem per ella, pel Mateu, i per les seves filles, i que el seu exemple de vida en tot moment, d’amor, i de com afrontar les dificultats, ens donin força per saber viure amb esperança els moments més complicats que ens pot portar la vida.