Reflexions a la Paraula de Déu

Senyor, són pocs els qui se salven?

En ple estiu, enmig de la canícula, l’Evangeli ens presenta Jesús de viatge, un viatge molt peculiar, fa el camí de Jerusalem. És un viatge que el fa molt lleuger d’equipatge. No va a la Ciutat santa a fer turisme, hi va per portar fins al final la seva missió, la de complir la voluntat del Pare. La d’estimar a tota la humanitat sense excloure a ningú, independentment de la seva cultura, religió, lloc de naixement, sexe.. I durant el seu trajecte va predicant i ensenyant el seu missatge, missatge que va acompanyat per la coherència de la seva vida.

I heus aquí que hi ha algú que li fa una pregunta ben estranya: «Senyor, són pocs els qui se salven?». A Jesús aquesta pregunta no li agrada, el seu interlocutor el que desitja és que el Senyor respongui, tot dient que només “els bons” se salvaran. I en aquesta categoria de “bons”, tant sols hi entren els que pertanyen al poble d’Israel. Per aquest motiu, el Senyor no contesta directament. La resposta de Jesús és sorprenent, i fins i tot provocadora.

En primer lloc parla de la “porta estreta”, això és, la porta de la humilitat, la que obliga a inclinar el cap per creuar-la. Lluny de l’orgull que manifestaven els que pertanyien a la casta dels que es creien bons per ser membres del poble escollit. Després li diu que el que compta per salvar-se és practicar la justícia i la misericòrdia, i no omplir-se la boca de bones paraules, o fins i tot practicar el culte.

I finalment, suposo que per gran sorpresa dels seus oients, Jesús diu que per seure a la taula de Regne no valen les influències sinó l'honestedat de cor. Honestedat que també es troba en els estrangers, aquells que sovint els tenim com agnòstics, ateus, pagans.

Suposo que Jesús amb aquesta resposta no va agradar a aquells que per ser membres d’Israel es pensaven que ja ho tenien tot guanyat.

XXI segles desprès, la resposta de Jesús també sorprèn a tots els que ens atrevim a jutjar, a condemnar els altres, perquè no formen part del nostre grup, de la nostra espiritualitat, de la nostra església.

Josep M. Jubany