Reflexions a la Paraula de Déu

De Sant Pau a Teilhard de Chardin

Cal llegir vàries vegades, i amb atenció meditativa, el fragment de la Carta de Sant Pau als cristians colossencs. És un al·legat de gran potència literària i teològica que se’ns posa al davant i ens arrenca de l’ànima l’exultació de ser persones, éssers intel·ligents capaços de reconèixer quin és el Principi i quina és la Fi de tots els homes i dones de la Terra.

Sant Pau va més enllà encara: la seva descripció comprèn les coses visibles i les invisibles, que és una forma pre-científica, evidentment, de parlar de l’Univers. Jesucrist és la imatge de Déu invisible i, com a posseïdor de la divinitat, és anterior a tota creació. És més: en Ell reposa tota la consistència de la creació, i Ell és també el que ha de conciliar la creació amb el Creador. Jesucrist és l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi de tota la realitat creada.

Vint segles després que Sant Pau ens regalés aquesta descripció reveladora del misteri de Jesucrist –Déu en el Món, Déu entre els homes-, Pierre Teilhard de Chardin, des d’una perspectiva científica de caràcter evolutiu, col·loca Déu com a eix del seu pensament. A les seves formulacions trobem un insistent propòsit de conciliació entre Ciència i Fe. Així com l’home –afirma- es troba integrat en el Cosmos, Déu està compenetrat amb el Món en el seu procés evolutiu. Déu, en allò que té de més vivent, no està gens lluny de nosaltres, les persones humanes, ni fora de l’esfera tangible per l’esperit.

Hi ha una estreta vinculació entre l’evolució del Món i la dinàmica de progrés de l’esperit desencadenada des del primer instant de la creació de l’Univers. Per això, els creients en Jesucrist, Alfa, Omega i Centre de la creació, no han de defugir en cap moment de la vida el seu compromís en la marxa del Món i sobretot la seva aportació al creixement constant de l’esperit, que és garantia de convivència, pau i solidaritat entre els humans.

Josep-Maria Puigjaner