El de tant en tant sorprenent Papa Benet XVI, al Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau 2011, deia: “en la llibertat religiosa s’expressa l’especificitat de la persona humana”, i, en un discurs de 21 de setembre de 2007, definia aquesta llibertat com a “dret fonamental no suprimible, inalienable i inviolable, arrelat en la dignitat de tot ésser humà”. I afegia: “l’exercici d’aquesta llibertat implica també el dret a canviar de religió, dret que cal garantir no solament jurídicament, sinó també en la pràctica diària”.
Òbviament aquesta àmplia referència ètica fonamental del dret al·ludit es basa en la consciència, que és també la referència de tot comportament moral d’acord amb tots els moralistes de totes les èpoques.
El problema ve quan dels principis se’n treuen conseqüències. Per exemple, em sembla que, si el dret a canviar de religió d’acord amb la pròpia consciència mereix tot tipus de projecció jurídica i pràctica, encara més ha de rebre tal protecció el dret a canviar la pròpia religió de dins estant, és a dir, les seves disciplines i elements institucionals i no solament en la pràctica personal i privada (cosa òbvia), sinó també en la pràctica pública, si el canvi és adequadament justificat en el context de la religió en què es proposa el canvi.
Concretament, aquells catòlics que adequadament reclamen a l’Església canvis fonamentats, clarament basats en el Nou Testament, han de ser escoltats i protegits jurídicament i pràcticament per la jerarquia, responsable principal de la protecció dels drets a l’església, i no ser considerats com a desviats, desobedients i poc fidels a Jesús. Em refereixo, per exemple, als que demanen que el Papa no sigui Cap d’Estat, que se suprimeixin les exhibicions de lluïment per part de les jerarquies, que es promogui la participació de tots els cristians en la gestió de les comunitats o que l’exercici dels ministeris ordenats sigui compatible amb la vida de parella i família. Aquestes reclamacions expressen la pràctica de les esglésies explicitada en el Nou Testament i, en conseqüència, se’n demana el canvi, no de religió, sinó en la religió.
Ramon M Nogués - juny de 2013
Editorial del web de Cristianisme al Segle XXI del 8 de juny de 2013
Sin matar la esperanza
-
Qué tentador resulta siempre adaptarnos a la situación, instalarnos
confortablemente en nuestro pequeño mundo y vivir tranquilos, sin mayores
aspiracione...
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada