Sant Paulí va néixer prop de Bordeus vers el 353, a una ciutat anomenada Embromagum, fill d’una família il•lustre. Va tenir de mestre Dècim Magne Ausoni. Va arribar a cònsol sufecte abans dels 26 anys i es va casar amb una rica dama de nom Teràsia, amb la que va harmonitzar perfectament.
Al cap d'uns anys va descobrir el cristianisme i va adoptar aquesta religió de la mà de Delfí, bisbe de Bordeus, vers el 389; va distribuir les seves riqueses entre els pobres i se'n va anar a Hispània amb la seva dona.
Allí, amb la seva esposa Teràsia va tenir un fill, que va morir només vuit dies després del seu naixement, segurament a Complutum (prop de l'actual Alcalá de Henares) entre els anys 390 i 393. Paulí, en el seu “Carmen* XXXI” dirigit al seu mestre el poeta Dècim Magne Ausoni, li explicà que havia tingut el goig de poder-lo enterrar a Complutum prop del lloc del martiri d'uns infants, que més tard s'identificaren com sant Just i sant Pastor. Aquesta desgràcia i també d’altres, com la mort del seu germà, el van distanciar del món; va passar quatre anys de retir i després va decidir una retirada definitiva dedicat a la vida religiosa.
A Barcelona fou forçat pel poble a acceptar el càrrec de prevere (fou ordenat pel bisbe Lampi l'any 393), però no va restar molt de temps a Catalunya i se'n va anar a Itàlia, passant per Florència, Roma (on fou rebut pel papa Sirici I) i finalment Nola a Campània on tenia algunes terres (394); prop de la ciutat, a Cimitile, on hi havia la seu episcopal, hi havia la tomba miraculosa amb les relíquies de Fèlix de Nola, confessor i màrtir, on s'havia edificat una església i aquí es va acomodar Paulí amb alguns seguidors i la seva dona; va restar 15 anys en actes de meditació i caritat fins que vers el 409 fou nomenat bisbe de la ciutat. Excepte pels atacs gots la resta del seu bisbat fou pacífic.
(*) Carmen és un mot llatí el significat usual del qual és una cançó o composició lírica, amb probable connotació d'inspiració divina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada