17 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Caminar cap a la llibertat

MOISÈS és una de les figures profètiques d’aquest temps quaresmal (1ª lectura del Deuteronomi, d’aquest diumenge). L’aproximació que la litúrgia fa a la figura de Jesús durant aquest temps és certament meditada i intencionada, i marca una de les claus d’interpretació del Misteri Pasqual que l’església ha tingut des del s. IV.

Moisès significa el “salvat de (per) les aigües”: com tants altres herois de la història i de la mitologia és “una criatura nascuda de l’aigua”. Però aquesta narració, que dóna al personatge una significació important dintre de la narrativa mítica, està posada en paral·lel a l’esdeveniment salvador per antonomàsia del poble d’Israel i que el tingué també a ell com a protagonista: el pas del Mar Roig, el passatge on es narra l’alliberament de tot un poble de l’esclavatge al que estava sotmès en terra estrangera, i el seu llarg pelegrinatge a través del desert cap a la llibertat, cap a la terra nova que Déu havia promès al seu poble des de sempre.

D’aquesta manera Moisès esdevé durant la Quaresma el prototip de Crist, el Senyor. L’escena de les temptacions de Jesús que se’ns narra a l’evangeli d’aquest diumenge té lloc just després de l’escena del Baptisme de Jesús, la primera gran manifestació de Déu (teofania) en la narració dels evangelis: també Jesús travessa les aigües del Jordà, Déu és amb Ell i a través d’Ell es manifesta al món; és emportat al bell mig del desert per recórrer el seu personal itinerari cap a la llibertat, cap al seu Pare, encapçalant també la marxa que haurà de recórrer el nou poble de Déu, que som nosaltres. El camí és llarg, ple d’obstacles, de paranys: se’ns posa a prova la nostra fidelitat a la Paraula, la nostra fidelitat personal i també com a poble.

La Història de la Salvació, doncs, és el Misteri del Passatge, i es presenta sempre com un itinerari que ens condueix de la foscor a la llum, de la mort a la vida, de l’esclavatge del mal a la llibertat plena, del ser estranys a ser fills de Déu.

Anton Ramon Sastre