29 de desembre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Enmig de les festes de Nadal, celebrem la festa anomenada de la Sagrada Família, un diumenge on som convidats a pregar per les famílies, i en l’Evangeli llegim la darrera escena que l’evangelista Lluc ens narra en el cicle de l’“evangeli de la infància”.
Aquest passatge, de Jesús perdut i retrobat al Temple al cap de tres dies, o com també se’l coneix, Jesús enmig dels doctors de la llei, ha inspirat tota mena de comentaris pietosos, que sovint s’han quedat només en detalls i no en el que, segons el meu modest parer, és el veritable ensenyament de la narració.

No és la intenció de l’Evangelista presentar-nos Jesús com un nen entremaliat que s’escapolí de la tutela dels seus pares, o el d’un setciències que discuteix amb els savis. Les paraules centrals de l’Evangeli d’avui són: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Són les primeres paraules que Jesús pronuncia en l’Evangeli. I a la vegada són la declaració d’intencions sobre el que serà tota la seva vida. Jesús, als dotze anys, en plena adolescència, ens manifesta la seva missió, revelar-nos el Pare, Ell viu amb el Pare, el Pare i Ell, són ú.

I tot succeeix en un context que ja anuncia la Pasqua. Jesús i els seus pares han anat a Jerusalem amb motiu de la Pasqua Jueva. L’adolescent serà retrobat al cap de tres dies, prefigurant el període de tres dies que passen des de la seva mort fins a la resurrecció. L’admiració per la saviesa de Jesús, ens mostra que en el Senyor, la saviesa de l’Antic Testament és superada per la saviesa del Nou Testament.

Maria i Josep “no comprengueren aquesta resposta”. L’Evangeli tot just ha començat. Com els pares de Jesús, nosaltres som convidats a llegir i meditar tot l’Evangeli, per entendre el que significa viure en la casa del Pare, viure en comunió amb Déu, i ho hem de fer com Maria, ... la seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

Tampoc ens ha de passar desapercebuda l'observació que ens fa Lluc, “A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”. És en l’interior de la família de Natzaret on Jesús creix, i ho fa com tots nosaltres ho hem fet, ja que Ell essent de condició divina s’ha fet un home semblant als altres. L’amor dels seus pares ho afavoreix. Com molt bé va dir Pau VI, el 5 de març de 1964 en la seva visita a Natzaret “Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats sagrades i inviolables...”


Josep M Jubany