21 de desembre 2012

Quan falten ja pocs dies per celebrar la festa del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2012, rebeu tots les més sinceres felicitacions.

Amics ens hem de felicitar.
Ja que el Nadal és la gran oportunitat per tornar a contemplar el gran misteri de l’Amor de Déu. Déu s’ha fet home,
Déu s’ha fet un de nosaltres. Ja no hi ha distància entre cel i terra.
Ell ha plantat la seva tenda enmig nostre. Ja no estem sols. Tenim company d’acampada, de camí, d’excursió, és el mateix Déu fet home.
El seus títols són Conseller prodigiós, Déu–heroi, Pare per sempre, Príncep de pau.
Les seves senyes, un nen en bolquers posat en una menjadora. En ell hi ha la grandesa i la senzillesa. El poder i el servei.
El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum.
Elisabet, l’estèril ha concebut un fill a les seves velleses.
Josep, l’home bo, acull Maria a casa seva.
Maria, noia verge, esdevé per obra de l’Esperit Sant, Mare de Jesús.
Els pastors escolten veus angelicals.
Els mags es posen en camí seguint un estel.
Enmig de la nit neix la llum del món.
En el Nadal tot el que és bo és possible.
Felicitats!

«Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s’ha volgut fer home i ha nascut d’una verge, compartint la nostra humanitat, ens ha fet el do de la seva humanitat» (de la Litúrgia de les hores, octava de Nadal)

«Avui ha nascut, dilectíssims, el nostre Salvador: alegrem-nos-en. Perquè no s‘escau que hi hagi lloc per la tristesa en el moment que ens ha nascut la vida, que un cop ja treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l’eternitat promesa» (Sant Lleó el Gran)

«Déu s’ha allotjat entre els homes. La bondat del cel ha davallat a la misèria de la terra. La força s’ha decantat en la feblesa. Temps i eternitat s’entremesclen. La robustesa ve a sostenir la fragilitat. El Senyor s’inclina per assistir el servent» (Sant Ildefons)

«La seva primera aparició en el món és en una menjadora: allà les bèsties remuguen l’herba i al voltant tot és silenci, pobresa, simplicitat, innocència» (Joan XXIII, Diari de l’ànima)

«Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança» (Pere Casaldàliga).

En la nit de Nadal
la pobresa és enaltida.
La pau s’imposa a la guerra.
La generositat trenca l’avarícia.
La humilitat està per damunt la supèrbia.
La llibertat trosseja les cadenes dels esclavatges.

BON NADAL... a tots, ja que Jesús neix per tots els homes i dones.


Josep M Jubany