Catequesi, el Nadal

Ja sabem que el calendari de l’any litúrgic consta de 3 cicles (A, B, i C) corresponents a tres anys. En el primer es llegeix l’evangeli de Mateu; en el segon, el de Marc; i en el tercer, el de Lluc.

Aquest any 2012–2013 toca el cicle C. L’evangeli de Joan es reparteix entre els tres cicles, atès que els evangelis de Mateu, Marc i Lluc segueixen un esquema comú. En canvi, Joan segueix un esquema propi, en què tracta de fets i paraules de Jesús dels quals no tracten els altres tres. Els primers s’anomenen sinòptics perquè donen una visió de conjunt, que és el que significa la paraula sinopsi. Es fa lectura d’un text de Joan, quan la festivitat fa referència a alguna temàtica de la qual Joan tracta.

En la festivitat de Nadal, Lluc hi aporta un preciós relat de l’esdeveniment, confeccionat amb llenguatge simbòlic summament ric.

Joan en canvi en fa solament una breu referència, però d’una gran significació teològica.

Testimoni de Lluc
Quan parlem de Lluc, ens referim moltes vegades a Sant Pau atès que Pau va tenir una gran influència sobre Lluc ja des de la seva joventut i va ser company i col·laborador seu en tots els seus viatges missioners.

Pau ens diu en la carta a l’Església de Colosses (1, 26–27) “Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, el seu designi, amagat durant segles i generacions, i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. Déu els ha fet conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu designi a favor dels pagans. El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria, estigui en vosaltres.

Aquí veiem que Pau anomena tot el fet de la vinguda de Jesús al món amb la paraula designi. Aquesta traducció de l’edició de la Bíblia interconfessional tradueix la paraula original grega de Pau (misterion), per la paraula designi en lloc de la traducció tradicional que era misteri, com encara s’utilitza en la versió que usa el missal.

Ara bé, la paraula misteri ha assolit modernament el significat de realitat incomprensible racionalment a partir del moviment europeu del racionalisme.

Això ha fet que molt sovint i de manera molt general, es concentri el sentit de la vinguda de Jesús al món amb el fet de la concepció virginal, ja que realment aquest punt és una afirmació incomprensible per a la pura racionalitat humana.

Tot això, però, és a causa que es dóna a la paraula misteri un sentit que no li donava Pau.

Aquesta qüestió l’hem tractada breument el Quadern Calendari de l’any Litúrgic pp.4-5.

La paraula misteri (misterion) que Pau introdueix en el vocabulari cristià, és treta de les religions de Misteri que es practicaven en els cultes pagans en els quals els fidels celebraven diversos rituals per comunicar-se amb els misteris o realitats divines ocultes. Sant Pau afirma que, en la fe cristiana, Jesús és l’únic misteri amb què Déu se’ns manifesta i se’ns comunica. És el misteri amagat des de tots els segles darrerament revelat i comunicat en Jesús, prescindint de si és comprensible racionalment o no.

Si es comprengués bé el sentit original de la paraula misteri potser no caldria substituir-la.

Tot això ens fa comprendre que Lluc ens presenti (1, 34-37) la noia verge que s’estranya de la visita de l’àngel i no comprèn el que li diu. Ella ingènuament pregunta com una cosa tan incomprensible racionalment sigui possible. I rep de l’àngel la resposta del que Déu vol fer en ella, i això perquè per a Déu no hi ha res impossible.

La resposta de Maria és l’expressió més perfecte de l’acte de fe, que la seva parenta Elisabet felicita: Feliç tu que has cregut!

Tot això se’ns ha dit en l’Advent perquè ens convertim del nostre racionalisme tancat i així aplanem el camí del Senyor.

Lluc ens proclama la vinguda de Jesús confeccionant un relat que aparentment ens vol narrar el fet del naixement de Jesús. (Lluc 2, 1–21)

A primera vista sembla un simple i ingenu relat d’uns fets. I és ben cert això, però el relat està fet de tal manera que, si el llegim des de la fe, i fem l’esforç de copsar tot el que amb el llenguatge simbòlic ens vol dir, hi descobrirem una gran riquesa de contingut que ens revelarà el sentit mistèric del relat.

Lluc segueix canviant de to, passant de la narració al llenguatge directament simbòlic:

A la mateixa contrada, hi havia uns pastors...

Lluc ens presenta uns pastors especials que vivien al ras i de nit, i que es relleven per guardar els seu ramat...

Aquesta descripció tan detallada és per dir-nos que són la classe més pobra i marginada de la societat. No eren els propietaris dels ramats, que devien dormir còmodament a casa seva. Eren els llogats per fer les guàrdies de nits. Eren a més una classe menyspreada, ja que el tracte constant amb animals no els permetia la pràctica de les mil prescripcions legals jueves, ni l’assistència regular a la Sinagoga. Doncs aquests, precisament, són els escollits per Déu per ser els primers a rebre la bona nova de la vinguda del Salvador. I no els l’anuncia de forma normal, per mitjà d’un somni, per exemple, sinó per mitjà d’un àngel que és la manera de comunicar les grans notícies.

A més, Lluc remarca que l’anunci de l’àngel envoltà els pastors de llum. La Llum de la Saviesa, la Glòria de Déu. El símbol del resplendor de Déu. Del Fill de Déu.
L’àngel els anuncia el naixement del Messies, Salvador, i els indica que el senyal que els el farà reconèixer és un infant ajagut en una menjadora d’animals. Corregueren a la cova, veieren l’infant i cregueren en ell. Com Maria i Josep.
Maria ho guardava tot en el seu cor, i els pastors glorificaven l’infant i el lloaven. Amb els ulls veien l’infant a la menjadora i amb la fe reconeixien el Fill de Déu Pare.