Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist com a eix de la humanitat

Avui la lectura de l’Evangeli de Sant Marc ens posa davant d’una imaginativa descripció de la fi dels temps. L’evangelista ens pinta un quadre de la parusia o desenllaç de la història universal, que corprèn a tot aquell creient que, en alguns moments de la seva vida, es deixa emportar per la consideració del més enllà de la realitat experimentable i sent la seducció d’una transcendència que supera la limitada intel•ligència dels humans. La descripció és misteriosa: “El sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts”.

Aquesta mirada cap a la fi dels temps ja la trobem també a l’Evangeli de Sant Mateu. Es tracta de l’evocació de textos referents a l’acabament del Món que ja estan presents als profetes de l’Antic Testament (Isaïes, Jeremies, Ezequiel).

Els lectors d’avui ens quedem perplexos i no sabem ben bé com reaccionar. De seguida, però, l’evangelista ens revela el perquè de les seves misterioses paraules, i afegeix: “Aleshores veuran el Fill de l’Home venint entre núvols amb gran poder i majestat”. D’aquesta manera Sant Marc no fa altra cosa que situar Jesucrist com a centre de l’existència de l’ésser humà sobre la Terra. Diria que aquesta concepció d’un Jesucrist triomfant per damunt de la contingència de totes les coses creades, ens convida a situar la persona de Jesús no solament al centre de les nostres vides, sinó també al centre de la Terra i de l’Univers.

Els cristians, per tant, estem cridats a presentar la figura del Crist com a eix d’aquesta humanitat que es troba en un procés d’intercomunicació i, a través d’ella, en un procés de convergència global. El Crist i el seu missatge han d’estar, per a nosaltres cristians, al centre d’aquesta continuada evolució dels humans cap a cims més alts de fraternitat humana. En aquesta epopeia els cristians hi tenim una tasca engrescadora.

Josep-Maria Puigjaner