18 d’agost 2012

Les credencials de Jesús

En els evangelis sinòptics Jesús parteix el pa i el dóna als deixebles perquè ells el serveixin a la gent (Mc 6, 41 i paral.). En canvi, en l’evangeli de Joan és el mateix Jesús qui reparteix el pa (6,11) Ell és el Pa viu, Ell és qui lliurement, generosament es dóna a si mateix a tota la humanitat. D’aquesta manera Joan ens presenta amb evidència les credencials de Jesús-Messies: Compartir i servir.

Joan ens mostra que Jesús, com tot bon jueu, té clar que en l’Èxode, Déu va alimentar el seu poble amb el mannà i des d’aquesta perspectiva narra aquest passatge, donant-li un nou impuls; ens diu que Jesús “pa de vida” dóna una qualitat de vida definitiva que no morirà mai. I nosaltres, de quina manera podem identificar-nos amb Jesús? Romandre en Ell, estar immersos en Ell, ser u amb Ell? L’ensenyament evangèlic és clar: Compartint i servint.

Qui practica aquest eix vertebrador participa del projecte de Déu creador que transmet vida contínuament, acull la missió de Jesús que és dador de vida al món, té plenitud de vida i de sentit per a la pròpia existència.

Però, com podem estar en aquesta longitud d’ona? En el final d’aquest capítol veiem que tenim vida en la mesura que la donem, perquè ningú no pot donar allò que no té. Així, doncs, per donar, primer hem d’acollir, deixar-nos amarar de la força viva de l’Esperit de Jesús. Quan estem impregnats per l’Esperit de Jesús aquestes paraules que semblen tan dures, “menjar la carn, beure el sang” esdevenen senzilles i pràctiques perquè només ens volen dir una cosa: assimilar a fons la vida i el missatge de Jesús fins a dedicar-nos com Ell a compartir i a servir, perquè és això el que dóna vida al món.

A contrallum comprenem el perquè de la foscor del món, el perquè de la crisi i de tants altres mals que afecten a moltes persones i famílies. Una de les raons és que hi ha poques persones que del compartir i del servir en fan la seva opció de vida; viuen en la opulència aliens a la sort dels germans, i aleshores molts cauen en la ruïna i la deshumanització.

Si tots entenguéssim la nostra vida com un servei, un compartir i féssim, en la nostra parcel·la tot el que estigués al nostre abast, ningú no passaria necessitats. Tots viuríem en harmonia. Tant de bo hi hagués més homes i dones que féssim nostres les credencials de Jesús!

Esther Bochita