14 de juliol 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Sant Pau a la carta als efesis beneeix D* perquè ens elegí ja abans de crear el món i per aquesta confiança prèvia i aquest amor ens destinà a ser fills seus. I diu: la riquesa dels seus favors s’ha desbordat en nosaltres. Pau s’adona de tot allò que hem rebut de D* perquè tenim la categoria de fills i de filles. D* mai no exigeix la condició d’esclavitud ni l’obediència de ningú, simplement proposa i ofereix, i Pau agraeix a D* el perdó i la saviesa rebudes.

Sant Marc destaca que Jesús envia els seus a predicar la conversió. Com a prova de la confiança que diposita en ells, els dóna poders: podran curar malalties i expulsar el maligne dels cossos posseïts. Adverteix: No us emporteu dos vestits, ni cap moneda. La senzillesa dels consells i dels mitjans per a desenvolupar una missió tan important contrasten poderosament amb els muntatges que actualment fem servir. Calen persones escollides segons barems convinguts i títols d'alt nivell per assegurar expressions adequades. És clar, no tothom pot ser enviat. De vegades qui millor podria fer-ho no té cap possibilitat de rebre'n l'encàrrec.

Pel que fa als mitjans: grans assemblees, reunions, conferències, viatges espectaculars, litúrgies renaixentistes, tot molt car i complicat. On queden el consell de la pobresa volguda, i de l'acollida i de la disponibilitat d'escoltar que es demanen com a premissa?

I els efectes: Curar malalties i expulsar el maligne, s'aconsegueix tot això esmerçant només mitjans? Quins són els efectes aconseguits? Perquè del que es tracta és de la salut de l'esperit de la gent a qui es predica. Títols, reunions, viatges i conferències, són suficients per a que la gent s'aproximi més a la veritat que ens vol transmetre el Crist, i així poder rebre d'Ell la salut de l'Esperit?

La conversió. És això el que s'aconsegueix transmetre? Convertir-se vol dir canviar, no instal•lar-se en res. Com se’ns demana avui aquest canvi, aquesta conversió?

Al meu entendre el missatge principal emès és la necessitat de canviar per acceptar l'altre. Qui cal que canviï: jo, el món, l’església? Estic en disposició de canviar res de la meva concepció de les coses, dels meus "valors de sempre", del barem que tinc de les persones, de les discriminacions que mantinc, d'allò que em dóna algun poder i que no vull deixar?... l'Església com a institució, és signe de conversió actualment per mi, i m'ajuda a mantenir sa el meu esperit? I jo, puc fer alguna cosa perquè la faç de l’església sigui més amable i ajudi a la conversió?

Sefa Amell