22 d’abril 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

El retorn d’Emmaús

El mateix dia de Pasqua dos dels deixebles surten del centre vital de la fe i van cap a Emmaús, és a dir, tornen a les seves antigues creences i costums, s’allunyen de Jesús. Tot fent aquest camí desesperançador i de buidor, Jesús mateix els surt a l’encontre, reorienta les seves vides i els seus passos, i els convida a passar de l’individualisme a la comunitat.

Els deixebles emprenen el camí; deurien tenir molta dificultat per creure que Jesús vivia després del fracàs estrepitós i escandalós de la creu.

Però, com i en què el reconeixen viu? Pel que es veu, es tracta d’una realitat profundament humana i bàsica, com és la de compartir el pa. És que, en l’experiència de solidaritat, de fraternitat, de generositat, de donar el molt o el poc que tenim, però això sí, el millor de nosaltres mateixos, reconeixerem Jesús. Quan compartim se‘ns obren els ulls, veiem la realitat i les persones que ens envolten, les sentim a prop. Perquè el Ressuscitat no és aliè a la realitat humana, no es troba en un món “abstracte i desencarnat”.

Així, doncs, d’una banda, per deixar clar que el patiment i la creu foren reals l’evangelista insisteix amb llenguatge simbòlic sobre el fet dels senyals dels claus. Per altra banda, el realisme i la concreció d’aquets textos és l’expressió d’una experiència molt fonda, tangible, sensible que depassa els sentits físics que és difícil de verbalitzar, però que és a l’abast de tots els qui s’obren a Jesús.

Entendre i viure la resurrecció és un procés de transformació intens, llarg i lent, amb alts i baixos, per assimilar la novetat de Jesús, per això, una i altra vegada Ell es fa present als seus, els transmet la seva pau, quan tenen por, quan tenen dubtes, quan estan tristos, decebuts…, i revifa la seva esperança, els dóna un nou impuls que capgira les seves vides. Com disposar-nos i obrir-nos perquè aquesta experiència d’impacte que remou des de dins ens arribi? Qui, doncs, pot dir que la resurrecció no és per a ell si el Ressuscitat ens busca sempre?

Esther Bochita