El més llegit del mes
30 d’octubre 2011
Reflexions a la Paraula de Déu
SERVIDORS I NO ESCLAUS
Des de fa un parell de diumenges, l’evangeli de Sant Mateu ens presenta Jesús sent provocat públicament pels fariseus i mestres de la Llei. En aquest diumenge, el provocador és Jesús. Ho fa obertament, dirigint-se a tothom, “a la gent i als deixebles” i ho fa amb contundència, sense embuts, políticament -diríem avui- d’una manera poc correcta.
Tots sabem que les lleis marquen unes determinades pautes de conducta per afavorir la convivència i la pau social, però quan els encarregats per dictar, vetllar i fer complir les normes les multipliquen i les compliquen, el que aconsegueixen és que les lleis ofeguin la llibertat i la il·lusió de les persones i dels pobles. El que ens resulta de tot punt intolerable és que els líders i poderosos de qualsevol societat se saltin impúdicament aquestes mateixes normes i que, quan són descoberts, no sols no s’arronsin sinó que, a més a més, treguin pit. D’això, tots nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som ciutadans.
Jesús retreu aquesta manera de fer als mestres i als fariseus, perquè ells fan el mateix amb la Llei de Déu: les multipliquen afeixugant les consciències, parlen només d’obligacions i preceptes invocant una autoritat d’un déu estrany, que res té a veure amb el Déu de Jesús, però ells continuen presentant-se com a pares, com a mestres i guies espirituals, quan en realitat el que aconsegueixen és espantar i fer fugir a molta gent que està cercant una paraula de pau i d’esperança. D’això, també nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som membres d’una església.
Cap persona, ni cap societat, no pot permetre ser esclavitzat per les lleis, perquè l’ètica, l’estima, la compassió i la misericòrdia no han estat mai fruit de la llei, sinó que són fruit d’opcions personals preses en llibertat. Quan la llei ofega la llibertat, l’ètica esdevé un impossible, un miratge; quan en llibertat l’home es fa servidor dels altres, quan opta per ocupar-se i preocupar-se pels altres, llavors està en camí per trobar la salvació.
Anton Ramon Sastre
Des de fa un parell de diumenges, l’evangeli de Sant Mateu ens presenta Jesús sent provocat públicament pels fariseus i mestres de la Llei. En aquest diumenge, el provocador és Jesús. Ho fa obertament, dirigint-se a tothom, “a la gent i als deixebles” i ho fa amb contundència, sense embuts, políticament -diríem avui- d’una manera poc correcta.
Tots sabem que les lleis marquen unes determinades pautes de conducta per afavorir la convivència i la pau social, però quan els encarregats per dictar, vetllar i fer complir les normes les multipliquen i les compliquen, el que aconsegueixen és que les lleis ofeguin la llibertat i la il·lusió de les persones i dels pobles. El que ens resulta de tot punt intolerable és que els líders i poderosos de qualsevol societat se saltin impúdicament aquestes mateixes normes i que, quan són descoberts, no sols no s’arronsin sinó que, a més a més, treguin pit. D’això, tots nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som ciutadans.
Jesús retreu aquesta manera de fer als mestres i als fariseus, perquè ells fan el mateix amb la Llei de Déu: les multipliquen afeixugant les consciències, parlen només d’obligacions i preceptes invocant una autoritat d’un déu estrany, que res té a veure amb el Déu de Jesús, però ells continuen presentant-se com a pares, com a mestres i guies espirituals, quan en realitat el que aconsegueixen és espantar i fer fugir a molta gent que està cercant una paraula de pau i d’esperança. D’això, també nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som membres d’una església.
Cap persona, ni cap societat, no pot permetre ser esclavitzat per les lleis, perquè l’ètica, l’estima, la compassió i la misericòrdia no han estat mai fruit de la llei, sinó que són fruit d’opcions personals preses en llibertat. Quan la llei ofega la llibertat, l’ètica esdevé un impossible, un miratge; quan en llibertat l’home es fa servidor dels altres, quan opta per ocupar-se i preocupar-se pels altres, llavors està en camí per trobar la salvació.
Anton Ramon Sastre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada