Reflexions a la Paraula de Déu

SERVIDORS I NO ESCLAUS

Des de fa un parell de diumenges, l’evangeli de Sant Mateu ens presenta Jesús sent provocat públicament pels fariseus i mestres de la Llei. En aquest diumenge, el provocador és Jesús. Ho fa obertament, dirigint-se a tothom, “a la gent i als deixebles” i ho fa amb contundència, sense embuts, políticament -diríem avui- d’una manera poc correcta.

Tots sabem que les lleis marquen unes determinades pautes de conducta per afavorir la convivència i la pau social, però quan els encarregats per dictar, vetllar i fer complir les normes les multipliquen i les compliquen, el que aconsegueixen és que les lleis ofeguin la llibertat i la il·lusió de les persones i dels pobles. El que ens resulta de tot punt intolerable és que els líders i poderosos de qualsevol societat se saltin impúdicament aquestes mateixes normes i que, quan són descoberts, no sols no s’arronsin sinó que, a més a més, treguin pit. D’això, tots nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som ciutadans.

Jesús retreu aquesta manera de fer als mestres i als fariseus, perquè ells fan el mateix amb la Llei de Déu: les multipliquen afeixugant les consciències, parlen només d’obligacions i preceptes invocant una autoritat d’un déu estrany, que res té a veure amb el Déu de Jesús, però ells continuen presentant-se com a pares, com a mestres i guies espirituals, quan en realitat el que aconsegueixen és espantar i fer fugir a molta gent que està cercant una paraula de pau i d’esperança. D’això, també nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som membres d’una església.

Cap persona, ni cap societat, no pot permetre ser esclavitzat per les lleis, perquè l’ètica, l’estima, la compassió i la misericòrdia no han estat mai fruit de la llei, sinó que són fruit d’opcions personals preses en llibertat. Quan la llei ofega la llibertat, l’ètica esdevé un impossible, un miratge; quan en llibertat l’home es fa servidor dels altres, quan opta per ocupar-se i preocupar-se pels altres, llavors està en camí per trobar la salvació.

Anton Ramon Sastre