26 de setembre 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (5)

Una altra trobada va ser amb un grup de joves professors universitaris a la Basílica de San Lorenzo de El Escorial. Les reflexions de Benet XVI sobre el paper de la Universitat van ser les següents:

On trobaran els joves aquests punts de referència en una societat trencadissa i inestable? De vegades es pensa que la missió d'un professor universitari sigui avui exclusivament la de formar professionals competents i eficaços que satisfacin la demanda laboral en cada precís moment. També es diu que l'únic que s'ha de privilegiar en aquesta conjuntura és la mera capacitació tècnica. Certament, s'estén en l'actualitat aquesta visió utilitarista de l'educació, també la universitària, difosa especialment des d'àmbits extrauniversitaris. No obstant això, vosaltres que heu viscut com jo la Universitat, i que la viviu ara com a docents, sentiu sens dubte l'anhel d'alguna cosa més elevada que correspongui a totes les dimensions que constitueixen l'home. Sabem que quan la sola utilitat i el pragmatisme immediat s'erigeixen com a criteri principal, les pèrdues poden ser dramàtiques: des dels abusos d'una ciència sense límits, més enllà d'ella mateixa, fins el totalitarisme polític que s'aviva fàcilment quan s'elimina tota referència superior al simple càlcul de poder. En canvi, la genuïna idea d'Universitat és precisament el que ens preserva d'aquesta visió reduccionista i esbiaixada de l'humà.

En efecte, la Universitat ha estat, i està cridada a ser sempre, la casa on es busca la veritat pròpia de la persona humana. Per això, no és casualitat que fos l'Església qui promogués la institució universitària, ja que la fe cristiana ens parla de Crist com el Logos per qui tota cosa fou feta, i de l'ésser humà creat a imatge i semblança de Déu. Aquesta bona notícia descobreix una racionalitat en tot el creat i contempla l'home com una criatura que participa i pot arribar a reconèixer aquesta racionalitat. La Universitat encarna, doncs, un ideal que no ha de desvirtuar ni per ideologies tancades al diàleg racional, ni per servilismes a una lògica utilitarista de simple mercat, que veu l'home com a mer consumidor.

Els joves necessiten autèntics mestres, persones obertes a la veritat total en les diferents branques del saber, sabent escoltar i vivint en el seu propi interior aquest diàleg interdisciplinari; persones convençudes, sobretot, de la capacitat humana d'avançar en el camí cap a la veritat. La joventut és temps privilegiat per a la recerca i la trobada amb la veritat. Com ja va dir Plató: "Busca la veritat mentre ets jove, ja que si no ho fas, després se'ns pot escapar de les mans" . Aquesta alta aspiració és la més valuosa que podeu transmetre personalment i vital als vostres estudiants, i no simplement unes tècniques instrumentals i anònimes, o unes dades freds, utilitzades només funcionalment.
Per això, cal tenir en compte, en primer lloc, que el camí cap a la veritat completa compromet també a l'ésser humà del tot: és un camí de la intel·ligència i l'amor, de la raó i de la fe. No podem avançar en el coneixement d'alguna cosa si no ens mou l'amor, ni tampoc estimar una cosa en què no veiem racionalitat: ja que "no existeix la intel·ligència i després l'amor: hi ha l'amor ric en intel·ligència i la intel·ligència plena d'amor" (Caritas in veritate, n. 30). Si veritat i bé estan units, també ho estan coneixement i amor. D'aquesta unitat deriva la coherència de vida i pensament, l'exemplaritat que s'exigeix a tot bon educador.

En segon lloc, cal considerar que la veritat mateixa sempre estarà més enllà del nostre abast. Podem buscar-la i apropar-nos-hi, però no podem posseir del tot: més aviat, és ella la que ens té a nosaltres i la que ens motiva. En l'exercici intel·lectual i docent, la humilitat és també una virtut indispensable, que protegeix de la vanitat que tanca l'accés a la veritat. No hem d’atraure els estudiants a nosaltres mateixos, sinó encaminar-los cap aquesta veritat que tots busquem. A això us ajudarà el Senyor, que us proposa ser senzills i eficaços com la sal, o com la llum, que dóna llum sense fer soroll.