05 de juliol 2011

Assemblea de juny: balanç personal de Mn.Lluís Saumell

En la darrera assemblea del curs, que es va celebrar el passat dilluns 20 de juny , el nostre rector, Mn. Lluís Saumell, va fer un balanç personal del que han estat tots els anys de presència a Sant Ildefons des que l’any 1973 Mn. Joan Alemany li va proposar de començar aquesta llarga dedicació a la nostra comunitat. Va ser una assemblea amb una gran participació i que va començar amb la presentació dels nous membres del Consell Pastoral: Estany Gelpí, Mireia Galobart, Anton Ramon Sastre i Mateu Serra, que substitueixen els qui cessen, Maite Cura, Glòria Jansana i Oriol Fàbregas. Mateu Serra, ha renovat la seva disposició a seguir en el Consell. A tots ells se’ls va agrair la seva disponibilitat i compromís de servei a la comunitat.

L’assemblea va continuar amb el relat de Mossèn Lluís:

1. Abans de Sant Ildefons: Mossèn Lluís, després dels primers anys com a prevere, va fer l’opció de treballar com a professor de Música en una escola de Barcelona, al mateix temps que participava d’altres activitats en el món coral a través de la Coral Sant Jordi tot compaginant-ho amb la feina pastoral com a capellà.

2. Primera etapa a Sant Ildefons:
L’any 1973, Mossèn Joan Alemany li va proposar de començar la col·laboració amb Sant Ildefons en un moment en què era possible seguir compaginant ambdós móns atès el magnífic equip de mossens que hi havia a la comunitat. I així va començar la llarga i fructífera participació a la parròquia que va poder seguir compaginant amb la música fins els anys 90. Amb els anys l’equip de mossens va anar disminuint fins arribar a un equip molt reduït i amb serioses limitacions per poder seguir afrontant la dedicació a una comunitat tan activa i creativa com era Sant Ildefons. En aquest context es va plantejar el relleu de Mn. Alemany el febrer de 1997.

3. Etapa de rector:
Tot i que no havia entrat mai en els plans de Mn. Lluís el convertir-se en rector de Sant Ildefons, la reflexió al voltant del servei que significava per la comunitat i la pregària el van fer acceptar i va ser formalment nomenat com a rector el 7 de febrer de l’any 1997. La seva etapa com a rector de la nostra comunitat ha estat presidida per tres grans línies pastorals:

• La fidelitat a l’esperit del Vaticà II : tot allò que el Concili Vaticà II va significar de renovació en la vida de l’Església ha estat la línea fonamental de la nostra comunitat que ja va començar en temps de Mossèn Alemany. Tot i haver passat tant de temps, l’esperit de renovació i de fidelitat a Jesucrist segueix essent una de les línies més importants a la nostra comunitat i seguirà essent el marc de treball possiblement per molt temps ja que és la que ha permès configurar una comunitat oberta, viva i participativa com la que tots els membres de la comunitat volem . Avui, més que mai, en el moment social i econòmic en què ens movem, creiem que aquest és l’Esperit que ha de guiar la nostra comunitat ara que estem en un canvi d’època.

• Obrir les portes a tothom: la comunitat oberta a les necessitats d’aquells que hi veuen el referent creient però també de totes aquelles altres necessitats de l’entorn i de les persones al nostre voltant i que no són estrictament de Fe però si profundament cristianes. Així la Parròquia ha estat capaç de prestar serveis pastorals als diferents grups de la comunitat però també dotar la Borsa de Treball, el Centre d’acollida Adrià Tres-cents, l’acolliment als nombrosos grups de l’Esplai Sant Ildefons i a l’Agrupament escolta Joan Maragall o a les diverses Corals que tenen Sant Ildefons com a base.

• Fer confiança en les persones:
hi ha molts estils de mossens i molts tarannàs parroquials en els que el rector imposa o fa valer criteris d’una manera molt directiva. Aquest no és l’estil de Sant Ildefons on la confiança en la gent, en les seves propostes i la presa col·lectiva de decisions ha donat fruit a moltes iniciatives que han estat absolutament transformadores de la Comunitat, com ha estat, per exemple, iniciar el camí de la Catequesi Familiar on avui hi ha més de dues-centes famílies i gairebé tres-cents nois i noies. També és una forma de treballar amb el Consell Pastoral on els laics participen i es corresponsabilitzen plenament de tot allò que es fa a la comunitat conjuntament amb els mossens.


Aquesta forma de treballar, i la convicció que en l’Església hi ha d’haver plena participació dels laics com a única alternativa de futur, són les que han estat prioritàries durant tots aquests anys i són les mateixes que han configurat la comunitat de Sant Ildefons com a comunitat activa, creativa, participativa i oberta al futur.

En el debat posterior a la xerrada de Mossèn Saumell van sorgir diferents preguntes o consideracions :

• Valorar la permanent actitud d’acolliment de les persones i les iniciatives que Mn. Saumell ha prestat a la comunitat.

• Valorar la personalitat de Mn. Saumell, un guia, un germà gran i un responsable que ha sabut exercir una autoritat espiritual i humana sense ser el protagonista de tot el que es feia a la comunitat.

• Valorar l’actitud de creure fermament en la plena corresponsabilitat dels laics: les parròquies són de tots i no només de l’equip de preveres que les atenen.

• Continuar i fer valer, si cal, “l’esperit ildefonsià” i una forma de fer oberta i acollidora.

• Sobre el futur de l’Església i de la nostra comunitat, Mn. Saumell va parlar de la confiança en la gent més jove, d’assumir l’esperit “d’indignació” davant de les situacions injustes i tan allunyades del que Jesús ens demana pel nostre món.

L’assemblea va acabar amb una breu pregària en què vam llegir un fragment de la Carta a Diognet, un text del s. II dC, encara molt actual pel que representa de la missió i la personalitat dels cristians: