6 - Les Esglésies han estat, tradicionalment, més interessades i preocupades pel seu creixement i expansió, que per fer present en el món ‘el Regne de Déu’. I el ‘Regne de Déu’ no té res a veure amb el culte, amb la ufana de les cerimònies religioses, ni amb el nombre de creients que omplen les esglésies (siguin de la religió que siguin), sinó amb la presència de l’Esperit de Déu entre nosaltres. (Rom. 14,17). I aquesta presència es tradueix sempre en una mirada sobre l’economia, el treball, les relacions internacionals, el dret, etc., semblant a la mirada de Déu. I es tradueix també en el treball per transformar-les, fonamentant-les en la veritat i en la justícia, nascudes de l’amor difós en els nostres cors. Per exemple, un indicador (entre altres) de la presència del ‘Regne de Déu’ entre nosaltres, pot ser el punt fins el qual els humans invertim els nostres diners en Banca Ètica i Solidària (en comptes de buscar delerosament la major rendibilitat del nostre diner al preu que sigui). Tenen poc a veure amb el ‘Regne de Déu’ les processons, les comunions, o el nombre de persones que omplen les esglésies (o mesquites).
7 - L’Església serà ‘catòlica’, és a dir, ‘universal’, quan deixi d’identificar-se amb l’anomenada ‘jerarquia’ (paraula tardana en la seva història i d’efectes bastant negatius, com s’ha vist), i reconegui que és ‘Poble de Déu’, comunitat de creients convocada per l’Esperit. És a dir, comunitat de tots aquells que busquen sincerament Déu, i treballen per a fer present en el món la seva justícia, la seva veritat, i el seu amor (tot i que no hagin rebut el baptisme cristià, estiguin adscrits a d’altres religions, o no practiquin cap religió). “Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell, i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin” (Fets, 10, 34-35). “Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans…Qui pot privar de l’aigua del baptisme a aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres” (Fets, 10, 45-47)
8 - Aquesta comunitat convocada per l’Esperit ens dóna una estructura necessària, però canviant amb el pas del temps, i sempre adaptant-la a la seva finalitat primera: fer present entre nosaltres el ‘Regne de Déu’. En aquesta comunitat hi ha ministeris diversos, rols diferents, tots els quals contribueixen a la seva missió i objectiu. I la manera d’entendre aquests rols i qui els realitzen, canvien amb els temps, i s’adapten a cada moment cultural diferent. (Repensar l’Estat Vaticà, el sacerdoci de la dona, etc.)
9 - L’Església o Esglésies cristianes tindran futur, entendran realment en què consisteix el ‘Regne de Déu’ a la terra, i ho faran possible, en la mesura que confiïn més en la força de l’Esperit que en el ‘Dret Canònic’, o en la puresa de les lleis, la teologia i la doctrina. Aquestes han d’alimentar-se de la vida de l’Esperit, que és molt més imprevisible i incontrolable que el Dret Canònic. “T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu, si no neix de dalt…ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit…El vent bufa on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit… I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?”(Joan, 3, 3-10)
Santiago Quijano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada