La religió ajuda la raó per trobar principis morals objectius

Benet XVI va fer un discurs el 17 de setembre a Westminster en una trobada amb representants de la societat britànica, reflexionant sobre el paper de la religió a la societat actual. Tot seguit reproduim només un troç. Complet es pot llegir aquí.

La recent crisi financera global ha mostrat clarament la inadequació de solucions pragmàtiques i a curt termini relatives a complexos problemes socials i ètics. És opinió àmpliament compartida que la manca d'una base ètica sòlida en l'activitat econòmica ha contribuït a agreujar les dificultats que ara estan patint milions de persones a tot el món. Ja que "tota decisió econòmica té conseqüències de caràcter moral" (Caritas in veritate, 37), igualment en el camp polític, la dimensió ètica de la política té conseqüències de tal abast que cap govern pot permetre ignorar. Un bon exemple d'això el trobem en un dels èxits particularment notables del Parlament Britànic: l'abolició del tràfic d'esclaus. La campanya que va conduir a promulgar aquesta fita legislatiu estava edificada sobre ferms principis ètics, arrelats en la llei natural, i va brindar una contribució a la civilització de la qual aquesta nació pot estar orgullosa.

Així que, el punt central d'aquesta qüestió és el següent: On es troba la fonamentació ètica de les deliberacions polítiques? La tradició catòlica manté que les normes objectives per a una acció justa de govern són accessibles a la raó, prescindint del contingut de la revelació. En aquest sentit, el paper de la religió en el debat polític no és tant proporcionar aquestes normes, com si no les poguessin conèixer els no creients. Menys encara proposar solucions polítiques concretes, una cosa que està totalment fora de la competència de la religió. El seu paper consisteix més aviat a ajudar a purificar i il·luminar l'aplicació de la raó al descobriment de principis morals objectius. Aquest paper "corrector" de la religió respecte a la raó no sempre ha estat benvingut, en part a causa expressions deformades de la religió, com ara el sectarisme i el fonamentalisme, que poden ser percebudes com a generadores de seriosos problemes socials. I al seu torn, aquestes distorsions de la religió sorgeixen quan es presta una atenció insuficient al paper purificador i vertebrador de la raó respecte a la religió. Es tracta d'un procés en doble sentit. Sense l'ajuda correctora de la religió, la raó pot ser també presa de distorsions, com quan és manipulada per les ideologies o s'aplica de manera parcial en detriment de la consideració plena de la dignitat de la persona humana. Després de tot, aquest abús de la raó va ser el que va provocar el tràfic d'esclaus en primer lloc i molts altres mals socials, en particular la difusió de les ideologies totalitàries del segle XX. Per això vull indicar que el món de la raó i el món de la fe -el món de la racionalitat secular i el món de les creences religioses- es necessiten l'un a l'altre i no haurien de tenir por d'establir un diàleg profund i continu, pel bé de la nostra civilització.
En altres paraules, la religió no és un problema que els legisladors han de solucionar, sinó una contribució vital al debat nacional. Des d'aquest punt de vista, no puc menys que manifestar la meva preocupació per la creixent marginació de la religió, especialment del cristianisme, en algunes parts, fins i tot en nacions que atorguen un gran èmfasi a la tolerància. Hi ha alguns que volen que la veu de la religió es silenciï, o almenys que es relegui a l'esfera merament privada. N'hi ha que esgrimeixen que la celebració pública de festes com el Nadal haurien de suprimir segons la discutible convicció que aquesta ofèn als membres d'altres religions o de cap. I hi ha altres que sostenen -paradoxalment amb la intenció de suprimir la discriminació- que als cristians que exerceixen un paper públic se'ls hauria de demanar de vegades que actuessin contra la seva consciència. Aquests són signes preocupants d'un fracàs en la valoració no només dels drets dels creients a la llibertat de consciència i a la llibertat religiosa, sinó també del legítim paper de la religió en la vida pública. Voldria convidar a tots vostès, per tant, en els seus camps d'influència, a buscar mitjans de promoció i foment del diàleg entre fe i raó en tots els àmbits de la vida nacional.