Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules de debat, en què van participar entre d’altres el Dr.Moisès Broggi, metge cirurgià; Teresa Forcada, doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Miquel Roca Junyent, advocat; Esther Giménez Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, ex directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i Joan Tàpia, periodista.
La conferència del Dr.Broggi, que tot seguit es reprodueix, va ser una reflexió sobre els límits de la ciència i la tecnologia i sobre els usos que l’ésser humà els hi està donant. El Dr.Moisès Broggi es plantejà si aquests continuats avenços milloren realment les qualitats humanístiques i morals de l’home, i valorà el perill de deixar en segons quines mans aquest desenvolupament científic. Segons el cirurgià, el fet de tenir molts coneixements no ens dóna necessàriament la saviesa.
"S’ha dit repetidament i amb tota la raó, que la humanitat està irremissiblement perduda si no troba la forma d’un govern central o universal que englobi a tot el planeta i pugui controlar les grans amenaces que planen damunt de tots nosaltres, com son: la degradació ambiental, el molt desigual repartiment de la riquesa, el desbocament demogràfic, el tràfic d’armes i de drogues, la desaparició de les espècies, la desforestació i molts altres problemes que constitueixen amenaces mundials que requereixen un control prioritari.
Això, que fins ara era pràcticament impossible, ara s’ha fet possible gràcies al gran progrés de les comunicacions que han fet que el món s’hagi tornat petit. En efecte, en aquests darrers segles el desenvolupament de la ciència i de la tècnica han estat extraordinaris, fins el punt que a la nostra època pot designar-se-la com, “l’era de les màquines”, en la que elles realitzen els majors treballs i, per altra part, estan condicionant la nostra vida individual i col·lectiva. D’aquesta forma, l’home, servint-se de la ciència, està canviant el món i el seu propi destí, convertint-se en el rei de la creació. Des d’aquest punt de vista, la ciència marca la nostra vida material i espiritual en tots els seus aspectes, benèfic i malèfic, constituint el principal ingredient de la nostra civilització.
Amb el seu avenç incontenible ens ha portat als majors progressos en tots els camps i coses que fins fa molt poc es consideraven com utòpiques es converteixen en realitats incrementant el poder de l’home. Fins a on es pot arribar per aquest camí?
Per a contestar aquesta pregunta, hem de tenir en compte que en el món no hi ha res il·limitat i que tot ha de tenir una fi. De moment hem de reconèixer que aquesta fi és difícil de precisar, però sí ens és possible assenyalar o endevinar uns límits que se’ns apareixen cada cop més clarament, que són: per una part els límits de l’ intel·lecte humà i la seva capacitat de comprensió i per altre, les amenaces i perills que aquests mateixos progressos impliquen per el propi home i pel mateix pervindre de la vida en el seu conjunt. En efecte, ningú pot negar els grans beneficis materials que ens aporta el progrés de la tècnica, però, per altra part, molts d’aquests progressos estimulen els pitjors vicis de l’home, ja que molts d’ells són béns de consum i objectes destinats al plaer i a l’ostentació i també a la destrucció. La gran proliferació de tot això, està creant un desmesurat afany de concupiscència que bloqueja el sentit moral dels individus i de les societats humanes. L’apetència de béns materials no té límits, estimulant l’orgull, l’enveja i la cobdícia.
Ha arribat el moment que són molts que es donen compte que tot va massa ràpid i de que la nostra essència moral no pot seguir el mateix ritme. Ja hem dit que els progressos científics i tècnics han arribat a dominar la vida de l’home, però aquest no ha aconseguit conrear suficientment aquelles qualitats que constitueixen la base de l’ humanisme i del sentit moral. Hem aconseguit molts coneixements però no la saviesa. La saviesa no pot sorgir d’un conglomerat de coneixements, sinó d’una capacitat intuïtiva i d’un alt sentit de la compassió i de l’altruisme que hauria d’abraçar-ho tot. Està molt bé que l’home construeixi tota mena de màquines que li permetin viatjar per l’espai, però fóra millor que aprengués a conviure amb els altres homes.
No hem d’oblidar que tota tecnologia, per elevats que siguin els seus beneficis, té un preu. Aquells grans problemes que ja hem citat al començament i que ens amenacen a tots, tenen el seu origen en el mal ús que es fa de la tècnica, els principals usuaris de la qual no són individus o societats responsables interessats per la salut i el benestar general, sinó que són les indústries, els exercits o els comerciants que actuen per motius d’interès i profit personal.
Fins fa molt poc, dominava en el món occidental una imatge summament optimista sobre els impressionants progressos de la ciència, als que no s’hi veia fi. Es pensava que també es podrien eliminar els errors i les males inclinacions de l’home, cosa que permetria la creació de societats perfectes en les que es podrien aconseguir la fraternitat i el benestar universal, Però les terribles guerres del segle passat, posant-hi la nostra guerra civil, amb la seva atmosfera de brutalitat, els seus camps de concentració mortals, els despotismes despietats i per acabar-ho d’arranjar, les explosions atòmiques sobre el Japó, ens donen la idea de que els segles de la llum no han servit més que per agreujar i potenciar el mal i el furor de l’esperit humà.
Pensem que avui dia, l’home s’encara amb el fantasma de l’aniquilació nuclear i que el seu destí depèn de com pugui resoldre els seus conflictes socials de convivència, els quals estan molt arraigats i depenen de la seva conducta, motiu pel qual, els progressos que puguin efectuar-se en el camp dels valors humans, adquireixen en aquests moments dimensions transcendentals.
La veritat és que la mentalitat de la humanitat, després de segles dels majors avenços, segueix essent la mateixa, i la vida política de les nacions i del món segueixen tant irracionals com sempre. Aquest fracàs de la ciència sobre la mentalitat humana es reflexa en tot: en la seva conducta individual i col·lectiva, i en la política. Tot indica que no hem guanyat res en l’art de governar les nacions ni en evitar l’atur, ni les desigualtats econòmiques i socials.
Avui dia comencem a tenir una idea més clara sobre la nostra ignorància de la que tenien els nostres avis i es comença a comprendre el nostre error que s’ha comès en abandonar les filosofies i les religions que atribueixen a l’home una missió transcendental . No es comprèn el perquè de la vida ni el perquè del sofriment, sols la distracció frenètica i les drogues poden fer oblidar el gran buit de les nostres vides i la insignificança del nostre ésser. L’home d’avui no troba motius que justifiquin l’existència i ara és la mateixa ciència que reconeix que no pot canviar tota la realitat ni resoldre tots els problemes humans i comença amb això, una època de reconsideració en la que s’estan revaloritzant les reflexions filosòfiques, els valors morals i el sentit del misteri.
Tot això no vol dir que s’hagi de passar a una visió del món irracional i mitològica. La ciència experimental constitueix la mateixa aventura de l’home en la seva lluita eterna contra les inclemències i adversitats naturals, sempre que siguem conscients de les seves limitacions. Sense oblidar mai l’imprudent i perillós que resulta manipular o influir coses que coneixem però que no compren.
Per altre part, l’aplicació dels coneixements depèn de la mentalitat de l’home, la qual tan pot inclinar-se cap el bé, col·laborant amb el gran procés de la creació, com en el sentit del mal, convertint-se en el gran instrument de la destrucció, de tal manera que el futur de la civilització, de la mateixa humanitat, i possiblement de la vida mateixa depenen de les aplicacions que se’n faci i, per tant, de la conducta de l’home.
El mateix esforç que s’ha posat en el coneixement material del món que ens envolta, hauríem de posar-lo en el coneixement de nosaltres mateixos per a poder dominar els nostres vicis i passions i fer possible la convivència i un món millor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada