Reflexions a la Paraula de Déu

Deixem de banda avui la polèmica entorn a la festa del Corpus i en especial si caldria la seva supressió litúrgica. Recordem que quan es va instaurar la solemnitat a l’època medieval semblava que dedicar una festa a l’eucaristia era menysprear tant el caràcter eucarístic de cada missa com la celebració del Dijous Sant. I deixem a part també, el fet que fins ben entrat el segle passat, el veïns s’esmerçaven en adornar els carrers, en col·locar catifes de flors, i les processons eren participades pel poble (autoritats inclusiu). Anem, doncs, al contingut nuclear de la festa i d’alguns textos contemplats en el dia d’avui. I diem “d’alguns”, ja que es fa difícil comentar el del Gènesi, ja que l’oferiment de pa de Melquisedec fou efecte del triomf guerrer d’Abram.

La segona lectura (I dels Corintis) recull el costum dels primers cristians. És el text més antic que parla de la celebració de la primera Eucaristia. El text de St. Pau parlant del pa ens diu “això és el meu cos ofert per vosaltres; feu això que és el meu memorial” i en quant a la copa posa en boca de Jesús, “aquesta copa és la nova aliança, segellada amb la meva sang” I encara repeteix “cada vegada que en beureu, feu això que és el meu memorial”.

Cos de Crist, que com diu Rovira Belloso “no és ni un cos aparent ni un cos material o físic sinó el cos real del crucificat, que ara és cos celestial, incorruptible, espiritual, gloriós. Un misteri en el que creiem.

I com també comenta el mateix Rovira “la nova aliança és l’acte de Déu que entra en amistat i comunió amb el seu poble i amb cadascun dels seus membres” I aquest és un dels aspectes de la festa. I encara afegeix: “la finalitat de l’Eucaristia és la “koinomia” això és “que el creient romangui en Crist i Crist en ell, en regalada comunicació de vida”; l’Eucaristia és comunió amb la persona i vida de Crist.

L’Eucaristia és el Sagrament de l’amor. I com cantàvem el Dijous Sant “on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu”.
·
Però a més de contemplar la Paraula cal passar a l’acció i en aquest sentit l’Evangeli ens mostra un camí: “donar de menjar al que té fam...” En uns temps crítics encara ens obliga més a treballar per millorar les situacions col·lectives i individuals. Si cadascú de nosaltres ho féssim des de la nostra posició (insignificant o no) arribaríem a realitzar el miracle: fer un món just i lliure.

Angelina i Josep Maria