Paraules que fan mal

No he estat fins ara propens a escriure sobre aquest tema, sí que ho estat, però, a parlar-ne amb qui sigui, i molt particularment amb totes aquelles persones que m’han demostrat comprensió i estima, però quan es diuen coses tan gruixudes com que hi ha una relació entre la pederàstia i l’homosexualitat, i a més qui ho diu és la segona persona de rang més alt al Vaticà, i a més ho diu en una visita a Barcelona, se’m revolta la sang i no dono crèdit a què una persona de la seva categoria s’atreveixi a pronunciar paraules tan feridores, i em nego a acceptar que algun estudi científic -com va dir- pugui afirmar una insensatesa com aquesta.

I si això és així no he d’amagar la raó de la meva queixa perquè gairebé tots sabeu que un dels meus fills és homosexual. No pretenc pas fer un panegíric sobre l’homosexualitat, però sí que voldria deixar constància de la nostra experiència envers un tema tan espinós per a moltes persones que el pateixen i per a moltes famílies que hi han de fer front la majoria de les vegades des del més absolut desconeixement, perquè l’educació rebuda fa anys va descuidar molts aspectes de la sexualitat humana.

Hi ha molt de sofriment en la persona i el seu entorn quan arriba el moment inajornable d’explicitar la situació. Hi ha un abans i un després, com en tantes altres situacions de la vida, però no hi ha dubte que cal fer-hi front d’una manera o altra, i és aleshores quan t’adones primer que tot del sofriment, però també immediatament de tot l’amor contingut que desborda la situació fins a límits no experimentats abans.

El meu fill, igual que els altres, és una meravellosa persona, i la seva condició no significa per a nosaltres, per a tota la família, altra cosa que un sentiment de solidaritat que ens ha unit més encara, si és que això és possible.

El món no està preparat encara per encaixar l’homosexualitat dins d’una normalitat quotidiana, i no solament això, sinó que li costarà molt desprendre’s de l’agressivitat i violència que comporta per part de moltes persones que encara no ho entenen, però confio que més tard o més d’hora s’acabarà reconeixent que aquesta tendència és una opció més de la sexualitat de l’ésser humà, i com a tal no pot ser de cap manera relacionada amb la pederàstia perquè és un delicte molt greu contemplat en el Codi Penal, i el seu encobriment és inacceptable.

M’estimo l’Església perquè és l’Església de Jesús, i sé que Ell no margina el meu fill com fa la jerarquia. Em fa mal aquesta situació però l’accepto perquè sé que algun dia això deixarà de ser problema i mai més ningú no podrà posar en dubte l’honorabilitat de les persones amb una determinada orientació sexual.

M’hauria agradat sentir una rectificació d’aquestes paraules, més encara, unes altres de disculpa, però no tinc present que ho hagin fet, i he de viure amb aquest dolor.
Fa falta aprofundir molt més en el capítol de les relacions humanes perquè tots ens acceptem tal com som, amb les nostres febleses per descomptat, però també amb tots els nostres valors, que són molts.

Josep Maria Lari