14 de gener 2010

Resum de l'Assemblea de l'11 de gener

El passat dilluns dia 11 de gener es va celebrar la quarta Assemblea del curs. Mossèn Lluís va presentar el ponent, Frederic Bassó, dient que “com que el pares i mares de la Catequesi estan encantats amb ell, hem volgut, els que no tenim fills a la Catequesi, també poder-lo escoltar”.

Frederic Bassó, teòleg i llicenciat en Belles arts, va afirmar: “hem de ser fidels a la Paraula que se’ns ha donat, no hàbils interpretadors. Fidels a la Paraula i a Jesús. La Paraula de Déu és la persona de Jesús. Els cristians creiem en un TU, no només en un missatge.” I en to de broma va afirmar que “Déu deu dir: “no xerreu tant !!! Deixeu-me parlar a mi !!!”.”

El llenguatge de la Fe és mistèric, no misteriós. Quan en la fe parlem de” Misteri” ens referim a la realitat divina que es realitza al llarg del temps en diferents circumstàncies històriques, no ens referim a coses que no s’entenen. En Frederic Bassó va insistir en que ”potser volent dir les coses d’una nova manera acabem dient altres coses”.

Com que tot el que diguem de Déu serà distant, necessitem un llenguatge metafòric, simbòlic, per expressar aquesta realitat transcendent. Jesús va fer servir la paraula humana. Per exemple, per referir-se a Déu va utilitzar la paraula Pare que era la que més s’aproximava al que és Déu. Si Jesús ja va triar els símbols i les metàfores per parlar de Déu, no hem de crear de noves nosaltres. El que hem de fer és aprofundir en les que ja tenim.


Frederic Bassó, que és responsable de la Catequesi Familiar, va remarcar que ”el llenguatge de la Fe no s’ha de canviar”, i que el que cal “és entendre la Paraula evangèlica”. Així com cada matèria té el seu llenguatge propi (la informàtica, la ciència, el dret ...), la fe cristiana també té el seu vocabulari que hem de conèixer, i això precisament és la catequesi: aprendre l’ idioma de la fe cristiana. Hem d’aprofundir en el llenguatge original, en el llenguatge bíblic. Hem de saber exactament el què creiem quan diem “creiem”.

Com que el misteri de la fe no l’entenem, s’aparca i aleshores ens quedem només amb la part, important però només és una part, dels valors: la pau, la solidaritat, l’amor ... Amb això reduïm la fe als comportaments ètics, quan aquests són la conseqüència. Per tant del que és difícil no en parlem: no parlem de la Trinitat, no parlem de l’Esperit Sant ... Això ens porta a un cristianisme sociològic que religiosament no és interessant. El poble cristià s’empobreix religiosament, encara que s’enriqueix d’activitat apostòlica.

Sovint tenim la idea que primer són els Evangelis i que tot surt d’aquí, i que després “va venir sant Pau amb les seves manies gregues”. L’ordre de l’índex del Nou Testament no és cronològic: Sant Pau és primer, abans que els Evangelis, i predica el misteri de Crist i no explica res de la vida de Jesús. Segons Sant Pau tot es fonamenta en el misteri de Crist, en la realitat divina feta present a través de Jesús.

Un altre exemple que va exposar en Frederic Bassó per referir-se al llenguatge de la Fe que no entenem del tot és la paraula “Salvació”. Salvar no vol dir rescatar algú que s’ofega o s’ensorra, no vol dir evitar una desgràcia. En el llenguatge de la fe “salvar” vol dir aconseguir la plenitud, arribar a ser tot el que podem arribar a ser, tenir Vida Plena.

Frederic Bassó va insistir en la comprensió del concepte “Trinitat”: “Déu és una tertúlia, Déu no és solitari. Déu és amor (no l’amor que seria un concepte abstracte). Déu és real, no un concepte. Déu és relació, és vida trinitària, és grup perquè Déu és amor”.

L’Home modern no pot creure certes coses perquè és racionalista i s’ha de convertir (que no vol dir passar de ser mala persona a bona persona). Convertir-se vol dir canviar l’esquema de pensar, tenir una comprensió no racionalista per entendre el transcendent, per entendre els misteris, la realitat divina que esdevé en el dia a dia. Reduir el cristianisme a doctrina és el llenguatge modern, però és reduir la Fe. És deixar de banda una part, i això seria ser jesusista (que no està malament), però no cristià. No ens podem quedar només amb una part, que tot i ser molt important, només és una part.

En el torn de paraules final, Frederic Bassó va dir per acabar que “la Fe se’ns ha donat i l’hem de saber acollir. Déu ens estima, per això ens dóna la fe i nosaltres hem de voler viure aquesta experiència d’acolliment.”