22 de gener 2010

Humils i bons comunicadors

Déu és tan humil que ens demana a nosaltres fer arribar la seva Paraula. Tant és així que ens converteix en la seva veu, vol que tractem de fer-ho bé, que fem l’esforç de ser bons comunicadors. No podem dubtar que ell ens inspira, però també és cert que depèn de nosaltres que aquesta inspiració faci actual, bona i nova la seva Paraula als qui l’escolten. Per això, posem-hi el cor, ja que abans de parlar, cal escoltar i posar tota l’atenció al que ens diu, és a dir, llegir, meditar i pregar.

I junt amb això, una set amagada o manifesta ens fa adonar d’una necessitat vital: el desig innat que Déu ens ompli el cor amb el seu amor i la vida s’obri a un nou horitzó de plenitud. El profeta Amós ho percep així i diu que «vénen dies que enviaré fam al país: no fam de pa ni set d’aigua, sinó fam d’escoltar la meva paraula» (8,11). Un bon comunicador coneix aquesta fam, sap que existeix un desig amagat, una esperança germinal, una commoció d’esperança. Més encara, el que li interessa no és sols la coherència del contingut que ha de donar a conèixer, sinó la vertadera situació en què es troben els qui l’han d’escoltar. Una doble qüestió és la que envaeix el seu interior: ¿què he de comunicar i com ho he de fer per arribar al cor dels oients?

Tant per l’una com per l’altra és imprescindible l’itinerari que marca una necessària actitud inicial: la humilitat. Benet XVI ens diu que «Jesús descriu el seu propi itinerari, que a través de la creu el porta a la resurrecció; el camí del gra de blat que cau en terra i mor, donant així fruit abundant. Descriu també, partint del seu sacrifici personal i de l’amor que en aquest arriba a la seva plenitud, l’essència de l’amor i de l’existència humana» (Deus caritas est, 6). ¿Es pot arribar, en aquest abaixament, a un major grau d’humilitat? Des d’aquesta actitud, tota ella benaurança, és possible presentar i oferir la veritat que hom rep i alhora viu, allò que l’Esperit del Senyor sembra a l’interior de cadascú per al bé de tots.

Unir en una sola persona el fet de ser humil i bon comunicador capacita per a mostrar la coherència personal, la força del testimoni i de la transmissió de la fe. L’orgull, a diferència de la humilitat, crea un mur entre l’home i Déu i desapareix la fluïdesa de tracte que apropa les persones, és causa de desconfiança i sospita, incita a la duresa de cor. La humilitat, per altra part, en la seva senzillesa, redueix distàncies, predisposa a l’atenció, mou a la confiança, introdueix en un clima que afavoreix la cordial receptivitat. En realitat, el que es comunica és allò que un és, i aquesta comunicació arriba al grau més elevat quan identifica la meva persona amb la revelació de Déu.

Mons. Sebastià Taltavull (de Missa Dominical)