Aquesta és la crítica que el teòleg Peio Sánchez, Director del Departament de Cinema de l'Arquebisbat de Barcelona, ha publicat a http://www.universitaties.net/ sobre aquest film:
Aquesta paràbola d'iniciació sobre el sentit de la vida resulta suggerent, emotiva tot i tenir alguna limitació formal. L'important èxit editorial de "L'elegància de l'eriçó" de la professora de filosofia Muriel Barbery ha suposat que la directora novel Mona Achache emprengui aquesta adaptació creativa de l'obra de referència. A l'estela del recent cinema francès humanista, que ens ha donat pel·lícules d'interès i de notable èxit comercial com "Los chicos del coro" (Christophe Barratier, 2004) o "L'escafandre i la papallona" (Julian Schnabel, 2007), se'ns presenta "El erizo" com una proposta fidel a l'esperit de l'obra original.
Al número 7 del carrer Grenelle, un luxós immoble de estilo Art-Nouveau, cal mirar més enllà de les aparences, perquè en ell dos dels seus habitants amaguen un secret. Es trcat de Renée, la portera, i la petita Paloma d'11 anys. Ambdues amaguen la seva veritable personalitat, la primera després de la porta d'un caràcter esquerp, l'aparença descuidada i la convencinal porteria amaga una personalitat sensible a la bellesa, escolta Mozart i Eminem, llegeix incansablement des de Tolstoi a Junichiro Tanizaki i, sobretot, admira Yasujiro Ozu i s'emociona contemplant "Les germanes Munekata" (1950). La més jove ens serveix de guia, es tracta d'una nena que té una intel·ligència excepcional i una lucidesa irònica que supera amb molt la seva edat, a més ha pres una decisió: es suïcidarà al complir els 12 anys.
A través de la seva vella càmera de vídeo anirem coneixent la seva mirada d'adolescent anticipada, que no accepta formar part d'un món que funciona i atrapa com en una peixera. Sobre les seves històries superposades apareixerà un personatge misteriós, gairebé un àngel, que sobrevolarà les seves vides. Es tracta d'un elegante ancià, un vidu japonès, que comparteix cognom amb el famós cineasta, es diu Kakuro Ozu. La seva visita desencadenarà una sèrie de canvis que permetran que aflorin les realitats amagades, en definitiva, el millor de cada una.
La pel·lícula transmet bé la força simbòlica de la novel·la, Així com les claus filosòfiques que la sustenten. La vida oculta de Renée servirà a la petita Paloma per trobar la vida adulta que està naixent dins d'ella. Es presenta com una crítica a la societat que viu d'aparences i ambicions, representada en la família de Paloma i en el seu veïnat, i que no aconsegueix aprofundir ni amb el psicoanàlisi ni amb una religió superficial, de la qual es fa referència. Com si fos necessària una visita a l'Orient per canviar de perspectiva, aquí el personatge d'Ozu i la cultura japonesa realitzaran el contrast. Aquest antagonisme s'exemplifica en dos jocs: els escacs on cal matar per viure i el Go, joc d'estratègia japonès, on cal aprendre a créixer conservant la vida.
L'atractiu de la pel·lícula es basa en el seu caràcter gairebé oníric que funciona com un conte de fades on són possibles les trobades improbables, on l'aneguet lleig acaba mostrant la seva veritable bellesa i on hi caben recursos com l'animació de dibuixos o una banda sonora eloqüent.
La pel·lícula funciona arribant a tots els públics i especialment als joves, sobretot als que estiguin disposats a mirar cap a dins. La presència de símbols com el peix vermell, el calendari o l'eriçó que dóna nom a l'obra ajuden a penetrar en un clima de profunditat. La perspectiva una mica intemporal de la història convida a entrar en una dinàmica contemplativa de l'altre, fent un acte de reconeixement de la bondat oculta en els plecs de l'ànima. Des del punt de vista espiritual hem d'assenyalar que no es queda únicament en l'aposta contemplativa, sinó que també suggereix qüestions com la resurrecció i la disponibilitat a l'amor com sentit i densitat de la vida. Tot això li dóna un valor especial des del punt de vista educatiu i pastoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada