Mn. Josep Maria Rovira Belloso serà el ponent a la propera Assemblea del dilluns 19 d'octubre. Aquest mes l'Assemblea no es celebrarà el segon dilluns de mes sinó el tercer per ser festiu el dilluns dia 12. I també canvia l'horari: aquest mes començarà a les 21:00.
L'Assemblea mensual, a la que tothom pot assistir-hi, tracta temes d'actualitat que presenten ponents qualificats. Aquest mes qui ens parlarà serà el teòleg Rovira Belloso que ens ajudarà a reflexionar sobre com ha de ser la vida del cristià avui.
Josep Maria Rovira Belloso va néixer a Barcelona el 1926. Llicenciat en dret el 1948 per la Universitat de Barcelona, estudià teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, i va ser ordenat prevere el 1953. L'any 1956 fou doctorat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma amb la tesi "La visión de Dios según Enrique de Gante" (que va ser publicada el 1960) dirigida pel teòleg jesuïta Joan B. Alfaro.
Va ser professor de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya des de la seva fundació el 1967. Durant 19 anys va col·laborar a la parròquia de Santa Maria del Gornal a l'Hospitalet de Llobregat. Del 1996 és professor emèrit de la Facultat de Teologia. Des d'aquesta mateixa data i fins el 2001 va ser rector de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment el podem trobar a la Parròquia de Sant Raimon de Penyafort a la Rambla de Catalunya.
Entre d'altres ha publicat els següents llibres: "Estudis per a un tractat de Déu" (1970); "Fe i llibertat creadora" (1971); "L'univers de la fe" (1975); ; "Leer el Evangelio" (1980); "La humanitat de Déu" (1984);"Fe i cultura al nostre temps" (1987); "Societat i Regne de Déu" (1991); "Déu, el Pare" (1999); "Símbols de l'Esperit" (2001). I més recentment, l'èxit de vendes, "Qui és Jesús de Natzaret" (2005) i ara acaba de presentar "La fe cristiana en la societat actual" (2009), que és una reflexió sobre la presència de la fe i el paper dels cristians en la societat contemporània.
En la contraportada d'aquest llibre podem llegir: "Avui s’escriu molt sobre què és l’islam, què és el judaisme o què és el budisme. El propòsit d’aquest llibre és la fe cristiana: què és en el seu conjunt i en la seva significació en el moment actual.
Amb aquest assaig, el reconegut teòleg Josep M. Rovira Belloso aprofundeix en què és la fe des de sempre, què creu el cristià, però simultàniament situa aquesta experiència profunda de la fe en la societat actual. El rerefons cultural d’avui en dia -derivat dels grans mestres de la sospita, però passada, sens dubte, pel maig francès del 1968 i pels múltiples corrents de la postmodernitat- canvia completament els termes de la recepció de la paraula sobre Crist. Ara, creença i no creença es reparteixen el nostre panorama cultural. Per això cal renovar el debat sobre fe i raó, sobre l’ateisme i l’agnosticisme."
El dia 22 de setembre, al programa "El secret" que presenta Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio va entrevistar Mn.Rovira Belloso. Tot seguit pots escoltar aquesta interessant entrevista.
A continuació reproduïm traduïda l'entrevista que Oriol Domingo li va fer a Mn.Rovira Belloso per a "La Vanguardia" i que va sortir publicada el dia 13 de setembre. Si clicas aquí, enllaçaràs amb l'hemeroteca de "La Vanguadia" si prefereixes veure-la tal com va aparèixer al diari.
La nova aportació del teòleg Josep M. Rovira Belloso (Barcelona, 1926), "La fe cristiana en la societat actual "(Edicions 62), va tenir una presentació estelar. Al vespre del dia 14 de setembre a la seu de la Facultat de Teologia de Catalunya i el Seminari de Barcelona. Hi participaren el cardenal Lluís Martínez Sistach, els teòlegs Armand Puig i Salvador Pié, i també Joan Rigol i Eugenio Trias.
Què pretén el seu assaig?
Explicar la fe cristiana com podria fer de manera objectiva amb l'islam, el judaisme o el budisme. Descriure què és la fe cristiana és explicar què és l'acte del creient, què és creure. La fe cristiana no s'aconsegueix fent-se soci del cristianisme. S'adquireix creient en Jesucrist que ens porta al Pare i ens comunica una vida espiritual.
Fe és confiar en Déu? Creure una sèrie de veritats?
Fe bàsicament és una confiança incondicional en Jesucrist, posar-se en mans de Déu. Després d'escriure aquest llibre he elaborat un annex basat en la fe els malalts que Jesucrist cura. El llibre es podia haver redactat des de la perspectiva dels qui n l'Evangeli són curats per Jesús que els diu: "La teva fe t'ha ha salvat ". Què fan aquests malalts? Es lliuren a Crist, es posen a les seves mans, se li confien incondicionalment. Què fa Crist? Comunica la salut corporal i la salvació espiritual.
Hi ha una mútua donació entre l'home i Déu.
Sí És una trobada de vida. La fe ve d'escoltar la paraula de Déu. La fe és Déu mateix en la ment del creient. Dit senzillament, la fe és la donació del home a Déu perquè prèviament Déu ha cridat i s'ha donat a l'home, a tot home.
Els diables també creuen, segons la carta de Jaume ...
I s'esgarrifen, afegeix Santiago. La seva fe és obligada, sense lliurament cordial. Però la fe autèntica és gratuïta. Crec perquè estimo. Crec perquè confio. El meu cor està assedegat de Déu, el Déu que m'és vida. Crec perquè hi ha, tinc, feeling amb Déu amb Jesús.
Qui és Jesús? ¿Fill de Déu? L'home bo que passa fent bé a tots i que diu pare a Déu? Quin llenguatge és més significatiu?
Qui es dóna gratuïtament a Crist perquè hi ha comunicació i confiança en ell descobreix qui és Jesús a mesura que va tenint fe i és curat. El meravellós capítol 9 de l'Evangeli de Joan ofereix el relat de la curació del cec de naixement. Es descriu en dos versets. Però tot aquest capítol és el descobriment de la persona de Crist per part del cec. Descobreix a Jesús com profeta, sortit de Déu, messies que ve al món en nom de Déu, fill de l'home.
Curiosa denominació!
El mateix Jesús es presenta com el fill de l'home. Aquesta denominació té una profunditat extraordinària. En la seva mentalitat és aquell home que pertany a Déu, que està amb Déu. En el diàleg amb el cec de naixement, Crist li pregunta: "Ja creus en el fill de l'home? "El cec respon: "Senyor qui és perquè pugui adorar-lo?" " És el que et aquesta parlant ", li contesta Jesús. I el cec exclama: "Crec, senyor".
Com plantejar aquest missatge als agnòstics, per exemple?
Els convidaria a pujar aquesta mateixa escala que presenta Joan, i que porta de la Terra a Déu. Presentaria al Jesús profeta, messies, i fill de l'home que pertany i ha nascut de Déu.
I qui és cristià?
Rotundament un cristià és un home per al qual la fe és la lliurament a Déu. Com l'episodi de l'apòstol Tomàs que exclama: "Senyor meu, Déu de la meva vida". És un lliurament profunda. Una línia molt essencial del llibre és que la fe és una experiència de vida.
Creure demana un pas decisiu. Soren Kierkegaard dir que era un salt a la profunditat de l'oceà. A vegades es presenta la fe com un salt irracional, de la raó a la irracionalitat, un salt en el buit, gairebé com un suïcidi de la pròpia raó. Però penso que la raó ens va dirigint a la fe, fins al llindar de la fe. Ah, però cal donar un pas. Cal saltar més enllà de la raó.
Saltar més enllà de la raó no és anar contra la raó. Hi ha una dona en l'Evangeli a qui Jesús li diu: "Jo no he vingut per vosaltres. He vingut per les ovelles de la casa d'Israel ". La dona contesta: "Senyor, però també els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos ". Jesús exclama: "No he vist una fe tan gran ". Aquesta fe és un salt cap a Déu, no a la irracionalitat. És el salt de la transcendència, a l'amor més gran. És un salt d'aquest món a Déu.
No conec a Déu però li estimo perquè em sembla experimentar que Déu em estima. La fe ens permet -sense conèixer- estimar, experimentar, viure. No és el mateix un home que es deixa guiar per Déu segons les benaurances de Jesús que qui el refusa. De alguna manera hi ha una experiència del que Déu fa. Els salms, per exemple, expressen aquesta experiència de Déu. La fe és un inici i un procés inacabable.
L'Església ha de ser llavor, ferment, llum, testimoni. L'Església té tres missions: predicar l'Evangeli; celebrar la litúrgia o donar culte a Déu en el misteri de Crist; viure tota forma de caritat per adoptar la forma de vida de Crist. L'Església no està destinada a organitzar la societat temporal, ni té un projecte hegemònic sobre la societat. Ja en té prou amb tenir minories significatives que orientin sobre què és l'home perquè el home no sigui un pur factor robòtic de la cadena de la producció i del consum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada