01 de juny 2009

El món que vaig somiar

Aquesta cançó va ser un dels textos que van utilitzar els nois i noies de la nostra catequesi per preparar-se per la Confirmació que van rebre el passat mes de maig.



Quantes vegades he pensat ja
que el meu món de cap va
cap a un mar amb fons de mentides,
i hipocresies.
Quantes vegades no hauré jo volgut
ajudar en aquest món meu,
a tots aquells que moren
i pateixen com tu.

El món que vaig somiar,
tindrà mil cors.
Per poder bategar
tindrà un milió d'amors.
El món que vaig somiar,
tindrà un milió de flors,
mil nens que seran
demà grans persones.
Amb els ulls ben oberts miraran,
tu els salvaràs.

Per a qui el mateix sol adora,
ja no hi ha races, els colors sobren,
perquè el cor el va posar el mateix:
el teu Déu i el meu.
Per a qui esbossa un somriure
perquè la fortuna que no avisa,
li rebel.la que en el seu demà a tu et veu.

El món que vaig somiar,
es viurà en colors,
ja mai més escoltaré
trets de canons.
El món que vaig somiar,
tindria més justícia
amb tots aquests que la
guerra és la seva notícia.
Amb els ulls ben oberts miraran,
tu els salvaràs.

Com ignorar, com es pot estar,
indiferent així, immòbils així,
amb aquests nens que no creixeran mai,
com pot ser,
escoltar sense commoure.
Regalem una cosa al món,
un munt d'amor i pau.

El món que vaig somiar, oh, oh, oh ...

El món que vaig somiar,
tindria cor,
el món que vaig somiar,
es diria amor.
Si camines de les meves mans podràs veure
el món que vaig somiar.