Instagram WhatsApp YouTube

17 de novembre 2026

Déu no és neutral, l'Església no pot ser neutral


En l’homilia d’aquest diumenge, el P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, reflexionà sobre el paper de l’Església davant les injustícies socials. A partir de la paràbola dels talents, recordà que l’Església no pot quedar-se immòbil ni refugiar-se en una falsa neutralitat, sinó que ha de ser valenta, oberta als signes dels temps i compromesa amb les persones més vulnerables. Una crida a denunciar les desigualtats, els discursos d’odi i la vulneració dels drets humans, i a fer de la fe una força transformadora de la societat.

Tot seguit és pot escoltar i llegir l’homilia sencera:

Hi ha qui creu que el cristianisme ha contribuït a fomentar en la societat una mentalitat conservadora, que afavoreix el manteniment de l’ordre establert i que és un obstacle per al progrés de la humanitat. Molts cops, els creients som vistos com a persones immobilistes, conservadores, fins i tot integristes, contràries, segons diuen, a les innovacions i als canvis, ja siguin socials, científics o de qualsevol altra mena. I, algun cop, tenen raó aquells que ens veuen així.

Només cal recordar l’actitud de molts bisbes durant els nefastos quaranta anys de nacionalcatolicisme, o l’afinitat, fa només uns dies, d’alguns bisbes nord-americans amb el president d’aquell país, a la Sala Oval de la Casa Blanca. I, tanmateix, el missatge del Regne conté una forta càrrega de canvi i de novetat. Així ho veiem en l’Evangeli que ha estat proclamat (Mt 25,14-30). Jesús elogia aquells dos homes que negocien el que els ha estat confiat  (i, com ha dit un monjo, segur que no ho van posar en un fons voltor) i, pel contrari, blasma "l’administrador dolent i gandul", que es limità a amagar el talent rebut.

A la llum de l’Evangeli d’avui, l’Església no pot restar immòbil, tancada en ella mateixa, com un gueto, a la defensiva, amagant el que ha rebut, com l’administrador dolent i gandul de la Paraula, sinó que ha d’obrir nous camins i eixamplar nous horitzons. Necessitem una Església en sortida, lliure i alliberadora, peregrina i sinodal, que sigui refugi per a les persones vulnerables, com ho és l’Església Hospital de Santa Anna de Barcelona. I, per a ser-ho realment, a l’Església, com deia diumenge passat mossèn Matabosch, encara "li falta gosadia i creativitat i estar més oberta als signes dels temps" (La Vanguardia, 8 de novembre de 2026).

L’Església, sempre, també davant un procés electoral, ha d’actuar d’una manera apartidista, però no neutral, perquè, com deia el bisbe Desmond Tutu:"Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el bàndol de l’opressor". I, per això, aquest bisbe sud-africà hi afegia encara: "El Jesús que jo adoro és un Jesús que va estar sempre al costat dels qui eren tractats amb injustícia i es posà en problemes degut precisament a això".

També el papa Francesc, a la ciutat italiana de Campobasso (5 de juliol de 2014), deia: «Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides».

Avui l’Església no pot emparar-se en una falsa neutralitat, ni mirar cap a un altre costat, sinó que, amb valentia, ha de denunciar tants i tants despropòsits, injustícies i violacions de drets humans. Això van fer, fa un any, els bisbes alemanys, que es van distanciar explícitament d’un partit d’extrema dreta, que van descriure com a "no elegible per a un cristià". I, només fa uns dies, l’Acció Catòlica de Canàries demanava de no donar el nostre vot a aquelles organitzacions que criminalitzen els immigrants.

L’Església de Jesús no pot ser una Església neutral. I els cristians no podem tancar els ulls davant els problemes de la gent. Perquè, si mirem cap a un altre costat, si som insensibles als problemes dels més desafavorits, dissortadament, l’Església acabarà convertint-se en un reducte de l’extrema dreta

L’Església ha de denunciar els discursos d’odi, que són anticristians; els discursos contra la nostra llengua; els discursos xenòfobs contra els immigrants només perquè són pobres. Per això, ha estat un goig la reflexió del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Oïdes a les acampades, on el nostre pastor denuncia la dificultat de moltes persones per accedir a un habitatge. Alguna cosa no funciona, diu el bisbe Xabier, "quan la casa és un negoci i un actiu financer i no una llar, o quan un menor migrant és vist, abans, com una amenaça que com un infant" (Flama, 5 d’octubre de 2026).

L’Evangeli d’avui, germanes i germans, ens convida a caminar, a no romandre immòbils i tancats en nosaltres mateixos, a no amagar els talents rebuts, sinó a avançar sense por i a posar-nos en la pell dels qui sofreixen, i també a tenir una «fe oberta», com ha dit Jordi López Camps, "en diàleg amb el món, que afronti els problemes que té la societat i no una fe epidèrmica ni un cristianisme merament sentimental" (El Punt Avui, 7 de novembre de 2026).

I és que l’Evangeli ens demana d’acostar-nos als altres, com ens diu el bisbe Xabier Gómez, "i escoltar noms i històries, i convertir la compassió o la indignació en polítiques justes".

Tant de bo que, en aquesta Jornada Mundial dels Pobres i sota el guiatge del papa Lleó, la Doctrina Social de l’Església sigui la força transformadora que faci possible millorar la vida dels qui ens necessiten i aturar les desigualtats socials i el capitalisme salvatge, que fa els forts cada vegada més forts i els pobres cada vegada més pobres.