Instagram WhatsApp YouTube

20 de setembre 2026

Reflexions a la Paraula de Déu - Diumenge XXV de durant l’any


Carme Sanglas — El viatge de l'arbre (2009)  És tremp i pa d'or sobre fusta, de 2009, i forma part de la Col·lecció Nacional d'Art Contemporani.  El títol ja introdueix una idea que encaixa amb el text: el viatge, el camí, la transformació. I l'arbre permet una lectura de vida, arrelament i creixement que contrasta amb les estructures rígides i els desequilibris que descriu l'article.  A més, Sanglas treballa amb una figuració molt depurada i simbòlica.
Si alcem la mirada i contemplem el nostre món, copsem, com diu el Senyor per boca d’Isaïes, que «els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus» (Isaïes 55).

El dret trontolla a escala mundial quan els poderosos el basen en els seus interessos (els EUA, Rússia, Israel... i/o altres països menys cridaners). Llavors, com assenyala Lleó XIV a Magnifica humanitas, «un ordre internacional regulat pel benefici dels més forts exposa els pobles més febles a l’opressió i soscava d’arrel la confiança entre les nacions» (núm. 32).

Trontolla també el dret en l’àmbit intern dels diferents països quan, per exemple, a Espanya els jutges boicotegen lleis (com la d’amnistia) o inventen «violències ambientals» per poder castigar i condemnar aquells que pensen políticament diferent i actuen sense violència. O trontolla quan es fa servir el sistema judicial amb velocitats diferents segons qui sigui l’acusat i per quins motius, etcètera. I el mateix veiem en el tema dels diners i de la riquesa produïda. Aquesta s’acumula cada vegada més en mans d’uns pocs, mentre moltes persones treballadores reben sous que no els permeten arribar dignament a final de mes o no poden satisfer la seva necessitat d’habitatge.

Els profunds desequilibris econòmics són un factor clau que alimenta conflictes entre grups de persones dins d’un mateix país i entre els diferents països. Cadascú pot afegir més situacions conegudes i/o viscudes d’aquesta realitat complexa del nostre món.

Aquest allunyament dels pensaments i dels camins de Déu no és simplement una qüestió que afecti les persones individualment, sinó que afecta també les estructures econòmiques i institucionals. Ja el papa Francesc, i ara Lleó XIV, ens conviden a cercar els camins de Déu, tot fent un «discerniment espiritual» com a poble de Déu, amb l’ajuda de l’Esperit i en comunió amb els qui anomena «companys de camí»: aquelles persones que cerquen sincerament la veritat, la bondat i la bellesa, i que considera «preciosos aliats» en la defensa de la dignitat de cada persona i en la custòdia de la creació.

En aquesta cerca -afegeix-, «resulta essencial la contribució de la filosofia i les ciències humanes i socials, perquè el diàleg amb aquests coneixements permet identificar amb més claredat el que realment promou la vida de les persones i les comunitats» (Magnifica humanitas, núm. 23).

«Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar; invoqueu-lo ara que és a prop» (Isaïes 55).

Santiago Díaz de Quijano