Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Tots seguit es poden llegir algunes de les frases més destacables d'aquest discurs:

"La vida no és una cursa per viure-la de manera solitària; és quelcom que es juga en equip i cal aprendre a córrer junts."

"Déu desitja la felicitat de tots i vol que, des de petits i al llarg de tota la vida, conservem un cor com el dels infants (cf. Mt 18,3): capaç de confiar, ple de bondat; vol que siguem els seus amics i que no ens apartem d’Ell. Per això, més important que preguntar-nos si un serà sacerdot, metge, mestre, pare de família o qualsevol altra cosa, cal preguntar-se si vols ser amic de Jesús. Perquè l’amistat amb Jesús ens dona alegria, ens fa lliures i ens ajuda a veure, pas a pas, la vocació i el camí que Déu ha pensat per a cadascun de nosaltres."

"A través de la vida de Jesucrist, Déu ens mostra que, encara que hi hagi sofriment, Ell mai no abandona cap dels seus fills, perquè ens té preparada una alegria eterna on ja no hi haurà tristesa ni dolor. Tinguem confiança: Jesús és amb nosaltres, ens ajuda i ens acompanya, i ens dona forces per travessar els moments difícils que puguem trobar a la vida."

"Tinguem el cor obert a tots ells; i encara que no siguin els nostres avis, no permetem que se sentin sols ni desprotegits."

"Perdonar no significa dir que el mal estava bé, ni permetre que algú continuï fent mal. No significa oblidar per força, com si no hagués passat res. Perdonar significa no deixar que l’odi esdevingui l’amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir les ferides espirituals."

"Cridats a estimar Déu i, per amor a Ell, els nostres germans, també som enviats a sortir a trobar-nos amb tothom. El cristià, a més de ser bondadós i amable, ha de ser compassiu, estimar sense interès i buscar el bé dels altres, sabent que en cada germà i germana que sofreix trobem el mateix Senyor, que demana i rep, que és acollit o rebutjat, estimat o menyspreat."

"Cada comunitat eclesial diocesana, moguda per la caritat i instruïda per l’Esperit Sant, està cridada a acostar-se, segons les seves pròpies possibilitats i capacitats, amb discreció, delicadesa i perseverança, a les ferides i necessitats dels més petits i vulnerables per alleujar els seus patiments i pal·liar la seva pobresa."

"És una alegria trobar-me aquesta tarda amb tots vosaltres que, de diferents maneres, esteu concretament vinculats a l’assistència, acompanyament i promoció dels qui més ho necessiten, sobretot en els temps que vivim, en què sembla haver-se perdut el sentit de la dignitat sagrada de l’ésser humà."

"El llibre del Gènesi ens narra que Déu va crear «l’home a la seva imatge, a imatge de Déu el va crear, home i dona els va crear» (Gn 1,27). En això radica la dignitat inalienable de tot ésser humà, que no depèn de les capacitats que posseeix, de les riqueses que acumula o del rol que exerceix, sinó del do que el precedeix i el sobrepassa, donat per Déu com a expressió del seu amor que mai no falla (cf. Magnifica humanitas, 50)."

"Sigueu, doncs, testimonis creïbles de l’esperança cristiana en el servei atent als germans i germanes que, en una condició de vida precària, marcada per la privació, la fragilitat o la marginació, a més de l’ajuda material i el suport moral, necessiten Déu, la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, els seus sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduració en la fe (cf. Evangelii gaudium, 200)."