Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Aquestes va ser el darrer acte públic del seu viatge apostòlic i tot seguit es destaquen algunes de les frases d'aquesta homilia:

"Cap ésser humà no és una illa; la ubicació geogràfica d’aquesta diòcesi i els desafiaments pastorals que la comprometen testimonien que hem nascut per a la trobada i que no hi ha obstacle, distància, perill o amenaça que pugui impedir a cadascú el seu viatge. Tant si es roman durant tota la vida en el mateix lloc, com si es tria o es veu obligat a partir, ningú no roman mai immòbil. Aquest és el secret del cor: la crida íntima a l’èxode i a la trobada."

"Hi ha vida quan es dona vida."

"«Els qui més gaudeixen i viuen millor cada moment són els que deixen de picotejar aquí i allà, buscant sempre el que no tenen, i experimenten el que és valorar cada persona i cada cosa, aprenen a entrar en contacte i saben fruir del més senzill. Així són capaços de disminuir les necessitats insatisfetes i redueixen el cansament i l’obsessió» (ibíd., 223)."

"És als petits —que en aquest context significa els més humils, aquells que ningú no considera capaços de pensament i de paraula— a qui Déu s’ha revelat. Els ha enriquit amb allò que roman amagat als qui estan envoltats d’admiració i d’èxit. Amb l’exhortació apostòlica Dilexi te vaig voler prestar atenció a aquest lloc privilegiat dels pobres en la Revelació divina i en la missió de l’Església."

"La gràcia més gran és que ens deixem evangelitzar per aquells que socorrem, que reconeguem la misteriosa saviesa de Déu escrita en la seva mateixa carn: «Crescuts en l’extrema precarietat, aprenent a sobreviure enmig de les condicions més difícils, confiant en Déu amb la certesa que ningú més no els té en compte, ajudant-se mútuament en els moments més foscos, els pobres han après moltes coses que conserven en el misteri del seu cor. Aquells entre nosaltres que no han experimentat situacions semblants, d’una vida viscuda al límit, segurament tenen molt a rebre d’aquesta font de saviesa que constitueix l’experiència dels pobres. Només comparant les nostres queixes amb els seus sofriments i privacions, és possible rebre un toc d’atenció que ens convidi a simplificar la nostra vida» (Dilexi te, 102)."

"Que es respiri entre vosaltres que «Déu és amor, i qui roman en l’amor roman en Déu i Déu en ell» (1 Jn 4,16)."

"Torno a Roma commogut pel gran afecte amb què m’heu rebut, i reconfortat pels testimonis de fe i d’amor a l’Església, expressió del gran cor catòlic d’Espanya."

"Adrecem la mirada a Crist crucificat; el seu Cor és la font de la misericòrdia, l’única que pot salvar la humanitat necessitada de perdó i de reconciliació per assolir una pau veritable i duradora."

"Estimats germans i germanes, gràcies de cor! Mantinguem-nos units en la pregària i en la comunió en Crist i en la santa Església."