El més llegit del mes
26 de juliol 2026
Reflexions a la paraula de Déu
El text de l’evangeli de Mateu d’avui té alguns elements importants: la descoberta inesperada (el tresor amagat), el valor incalculable (la perla de molt preu), l’alegria profunda (la troballa joiosa de la fe), la renúncia voluntària (deixar enrere tot allò que ja no és important és un guany en la nostra vida) i el compromís total (entregar tot el cor a allò que és diví).
Tots podem recordar algun moment de la nostra vida en què haguem descobert alguna cosa que considerem extremadament valuosa. És una sensació gratificant, joiosa i exultant. És igual que hagi estat una descoberta fortuïta o la culminació d’un procés de cerca llarg i complex. En els dos casos valorem la troballa com un element essencial en la nostra vida. I aquest text fa referència a la descoberta, dues paràboles que tenen en comú la mateixa conclusió: la renúncia joiosa. Davant la grandesa de Déu, cap de les possessions anteriors té valor. L'home de la història no ven tot el que té amb tristesa, sinó ple d'alegria. Això significa que quan una persona experimenta l'amor de Déu, qualsevol altra riquesa material o interès personal perd el seu valor de manera natural.
En la paràbola del comerciant en perles fines, intervenen tres factors:
- El coneixement i el discerniment: El mercader és un expert. Sap reconèixer el valor real de la perla de seguida. Això representa la saviesa espiritual per identificar la veritat de Déu quan es presenta. Déu ha sembrat aquesta saviesa espiritual en cadascun de nosaltres.
- La perla com a identitat: En la tradició mística, la perla es forma a l'interior d'una ostra a partir d'una ferida, en el fons del mar. Això sovint simbolitza Crist mateix, o bé l'ànima humana que ha estat netejada i transformada per Déu fins a esdevenir preciosa.
- L'únic absolut: El mercader busca perles (en plural), però ho ven tot per una de sola (en singular). Significa que quan trobem el Regne de Déu, descobrim que és l'única cosa absolutament necessària, la que dona sentit a totes les altres veritats parcials
També em sembla significatiu que tot això passi ‘en el camp’. Espiritualment, el "camp" també simbolitza la vida quotidiana, la lletra de les Escriptures o l'interior de la mateixa persona. El tresor està amagat perquè no es veu a simple vista; requereix una mirada de fe, silenci i discerniment per poder ser reconegut i valorat. Requereix buscar en el nostre interior, que és on Déu es manifesta secreta i íntimament en la nostra vida.
Lluís Rissech



Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada