Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Per què remarcar tantes efemèrides? Perquè aquestes cinc persones no han tingut por, no tenen por. Amb carismes,  maneres i vides molt diferents. Des del capellà que escolta pacientment qui s'apropa a la parròquia, al rector que  genera complicitats amb les persones de la comunitat per tirar-la endavant i que dona aixopluc a múltiples grups i activitats. Fins al missatge del papa a la presó de Brians: “Tot ésser humà és digne pel simple fet d’haver estat volgut, creat i estimat per Déu.” Passant per l'arquitecte que va convertir la pedra, la rajola, i la matèria en llum i Paraula viva. I passant pel músic que, amb el silenci del seu violoncel, es va enfrontar al feixisme.  Han estat capaços d'escoltar el que se'ls deia a la fosca i dir-ho en plena llum, el que se'ls deia a cau d'orella, proclamar-ho des dels terrats.

“No tingueu por.” La por bloqueja, pren l'esperança i el coratge. Sovint és subtil: s'amaga darrere excuses, darrere subterfugis, darrere paraules i actituds agressives, fins i tot violentes. Ens cal  mirar-nos per reconèixer totes les nostres pors, les petites i les grosses.

“No tingueu por.” Una invitació a la confiança i a la intrepidesa. Perquè  “no hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat, no hi ha res que tard o d'hora no sigui conegut”. La fe és un fet amagat que arriba a saber-se malgrat les manipulacions i les persecucions. La transparència evangèlica és la millor arma.

“No tingueu por.” El pas que ens cal per reconèixer que Déu no ens abandona mai, que és una presència comprensiva i exigent alhora, una mà forta que ens sosté en la feblesa, una llum que ens guia. Per ser conscients que “res no ens pot passar” perquè la nostra vida es fonamenta en Déu.

Griselda Gasulla