Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

"El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda”

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, mostra com la predicació de Felip porta una “gran alegria” a la ciutat. Ens convida a reflexionar sobre el fet que el missatge cristià ha de ser font de sanació i de joia comunitària.

La segona lectura, de la primera carta de sant Pere, ens diu que estiguem sempre a punt per donar resposta a tothom qui ens demani raó de l’esperança que tenim. Ho hem de fer serenament i amb respecte. Subratlla el deure que tenim els cristians de compartir la nostra fe i la nostra esperança amb “dolcesa i respecte”. No es tracta d’imposar, sinó de donar testimoni de la il·lusió que ens fa viure.

L’Evangeli de Joan comença dient: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”. Estableix així una relació molt clara entre estimar i actuar. No es tracta només d’un sentiment interior. Es tracta d’un amor que es concreta en la fidelitat i el compromís amb el seu missatge. L’amor autèntic, segons Jesús, es manifesta en les obres. Es fa visible en el fet d’actuar seguint allò que Ell va ensenyar.

A continuació, Jesús promet l’enviament “d’un altre Defensor”, l’Esperit de la Veritat, que estarà sempre amb nosaltres. Diu que el qui l’estima és aquell que té els seus manaments i els compleix. El seu Pare l’estimarà, i Ell també l’estimarà i se li farà conèixer clarament. Jesús fa aquesta promesa als deixebles quan s’acomiada d’ells. Els veu tristos i abatuts perquè ja no el tindran amb ells, aquell qui els ha revelat la veritat.

Aquest Esperit de la Veritat és força, llum, amor i esperança. Com diu Jesús, “habita a casa nostra i està dins nostre”. Ens convida a estimar Jesús i a seguir-lo. Ens convida a viure i a actuar cada dia d’acord amb els seus manaments.

Vivim en un món amb guerres, violències i opressions. Hi ha persones mancades del més elemental, com el menjar i un sostre digne. I, massa sovint, qui té el poder i podria posar remei a aquesta situació indesitjable canvia el nom de les coses: a la mentida l’anomena estratègia; a l’explotació, negoci; a la irresponsabilitat, tolerància; a la injustícia, ordre establert; a l’arbitrarietat, llibertat; i a la manca de respecte, sinceritat.

Maite Cura Grané