SANT ILDEFONS

La conferència d’Ignasi Moreta sobre «Mort i eternitat en la poesia de Joan Maragall», que va tenir lloc dilluns 16 de març al CIC, va obrir el cicle quaresmal "Travessar la nit fosca", organitzat conjuntament per l’Associació CIC i la comunitat de Sant Ildefons. Entre els assistents hi havia descendents de Maragall, que van prendre la paraula en el col·loqui final.

Mn. Josep Maria Jubany, rector de Sant Ildefons, va presentar Moreta recordant-ne la llarga vinculació amb la comunitat i subratllant el caràcter «atrevit» per haver posat en marxa Fragmenta, una editorial que aposta per títols exigents. Va repassar també la seva trajectòria com a professor i maragallià de referència, mentre que el mateix Moreta va reafirmar obertament que se sent membre de la comunitat de Sant Ildefons. El ponent va situar la xerrada en una mena de continuïtat biogràfica: ja fa anys que torna periòdicament al CIC per parlar de Maragall, un autor que considera inesgotable i que defineix, parafrasejant Italo Calvino, com un clàssic que «mai no acaba de dir-nos tot el que ens vol dir».

La tesi central de la seva intervenció és que, quan Maragall parla de la mort, en realitat parla de la vida. Moreta el va descriure com un vitalista cristià que celebra la joia de viure, la sensualitat i el gaudi dels sentits, sense defugir les ombres però refusant quedar-s’hi instal·lat. Per això va insistir que no es pot llegir Maragall només per «historicisme»: els seus poemes i també la seva prosa ens interpel·len avui, perquè toca temes tan actuals com la violència social, la guerra, el patriotisme sacrificial o el dolor per la mort dels altres.

Moreta va anar mostrant aquesta mirada amb la lectura comentada de diversos poemes. Per exemple, a "Paternal", escrit després de la bomba del Liceu, Maragall surt de l’horror de la "ciutat de les bombes" i ens porta a una escena familiar: el pare i la mare, marcats per l’angoixa del que acaben de viure, contemplen el nadó que pren el pit tranquil·lament i riu «bàrbarament». En aquest contrast s’aprecia una síntesi del pensament maragallià: malgrat la sang i l’odi, el cicle vital continua i el riure d’un infant esdevé una afirmació radical de la vida.

També va repassar "Oda a Espanya" i "El cant del retorn", escrits arran del desgavell colonial del 1898. En aquests poemes, Maragall qüestiona l’"amor patriòtic" que envia joves a morir «per la pàtria» i contraposa la sang vessada a la que corre «dins de les venes», que és la que dona vida als d’ara i als que vindran. En lloc d’exaltar herois caiguts, el poeta pregunta: "On són els barcos? On són els fills?", i reclama a Espanya que deixi els funerals i torni a aixecar el cap, capaç de somriure als colors del cel.

En un registre més íntim, Moreta va comentar «En la mort d’un jove», dedicat al cunyat de Maragall, Willie Nobel. Aquí hi va remarcar el trencament de la "fal·làcia patètica": la mort del jove no arriba sota un cel gris i amenaçador, sinó enmig d’un «ponent dolcíssim». Aquesta dissonància, va dir, mostra un cop més que la mort no té l’última paraula: el paisatge continua essent bell i amable, i la realitat segueix convidant a viure fins i tot quan la família vetlla el jove moribund.

La darrera part de la sessió es va centrar en el «Cant espiritual», el poema més discutit de Maragall, objecte de lectures molt diferents, i amb traduccions a diverses llengües com la de Camus al francès o la de Montale a l’italià. Moreta va subratllar que, en aquest text, l’eternitat no apareix tant com un "després" cronològic, sinó com una qualitat del temps viscut amb plenitud: una intensitat de vida que, dins els límits humans, ja participa d’allò etern. Va recordar també que el "Cant espiritual" ha estat llegit des de posicions teològiques fins a òptiques més radicalment vitalistes, i que Maragall veu en Nietzsche, "fletxa de l’anhel cap a l’altra riba", una figura capaç de reconciliar vitalisme i espiritualitat. Segons Moreta, el poeta sap veure en el filòsof alemany, en aquest aparent crític de la religió, algú que busca i que té una recerca espiritual amb la qual hi pot sintonitzar

El diàleg amb els assistents va aprofundir en aquesta tensió i en la paradoxa d’un vitalisme que integra dubtes, dolor i consciència de la mort. En cloure l’acte, Mn. Jubany va agrair una conferència que, va admetre, va fer tenir ganes de tornar a rellegir Maragall "amb uns altres ulls": ja no només com al «bon burgès de Sant Gervasi que anava a missa cada diumenge», sinó com a algú que, a través dels versos i dels articles, continua ajudant-nos a pensar què vol dir morir, viure i esperar.

La propera sessió del cicle quaresmal "Travessar la nit fosca" serà dilluns 23 de març, a les 19.30 h, a Via Augusta 205, amb la conferència "La vida de la glòria segons Antoni Gaudí", a càrrec del filòsof i teòleg Francesc Torralba.