SANT ILDEFONS

He entès que el Creador va tenir una idea genial. Mentre som joves i tenim molta vitalitat tenim la capacitat de viure intensament i, per tant, la paraula mort no entra dins nostre, però quan la vellesa es va apoderant de nosaltres ja preveiem que això és la preparació per anar marxant i abandonar aquest cos que hem tingut en usdefruit. Ha estat un gran regal que hem aprofitat molt bé i que ja sabíem que era temporal. I aleshores, perquè ens sigui més lleugera la idea del traspàs, el cos es va debilitant per fer-nos entendre que ha de tornar allà d’on va sortir, que és la terra. I què és el que traspassa i abandona el planeta? És la nostra energia interior, que en diem esperit o ànima i que forma part de l’energia divina.

No em poso en conceptes de cap religió ni de paraules que poden explicitar el més-enllà. Cadascú té les seves creences i ho interpretarà a la seva manera. El que és comú és la desaparició del cos després d’uns quants anys de vida. Ha de marxar i deixar espai als que van naixent i començant a tenir una vida nova.

Les persones que han tingut experiències properes a la mort expliquen que és un estat de benestar que no podem comprendre des d’aquí i ja no volen tornar.

I ara alguna frase del doctor i cirurgià Sans Segarra, del qual es parla molt actualment:

 “El trànsit a la mort és tranquil i plaent.”

 “La nostra realitat existencial perdura més enllà de la mort física.”

 “Encara que el nostre cos físic hagi deixat de funcionar, l’energia que el compon no desapareix.”

 M. Teresa Quintana i Riera