SANT ILDEFONS

En obrir el llibret de la Missa de cada dia, m’he trobat amb l’agradable sorpresa que l’evangeli corresponia al de les Benaurances de Mateu. Les Benaurances són noves cada cop que les llegim, ens fan vibrar una corda al nostre interior que ressona diferent cada vegada. Són el que surt més profundament del cor de Jesús i arriba directament al nostre.

«En veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren.» Pujar a la muntanya permet tenir perspectiva, en aquest cas de les multituds, en d’altres casos del paisatge i la geografia. Permet captar el conjunt, les relacions, ampliar horitzons, anar més enllà. Si som dalt de tot, permet la visió del que hi ha a l’altra banda -també metafòrica- i trobar-nos amb els qui han fet una ruta diferent. Cal, però, l’esforç de pujar-la.

Anar a la muntanya requereix algun sistema d’orientació. Precisament el meu fill gran i la seva parella s’han regalat mútuament una brúixola per Reis, sense saber-ho. I trobo que la idea de «brúixola» encaixa molt bé amb el text de les Benaurances: sempre ens marca el nord, ens orienta cap on hem d’anar, però no ens diu exactament el camí per on hem de passar. El nord són els pobres, els qui ploren, els humils, els menyspreats: els més estimats per Déu.

«Feliços els pobres en l’esperit, feliços els qui ploren, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els pacificadors, feliços els perseguits pel fet de ser justos.» Aquestes paraules esdevenen la nostra brúixola, el nostre far, el nostre criteri de discerniment.

Davant de les enormes i creixents desigualtats socials, amb l’acumulació de riquesa i poder per part d’una minoria, ens diuen clarament que hem d’estar de part dels desfavorits.

Davant d’unes notícies o versions que manipulen la veritat dels fets –com en el cas de l’assassinat de l’infermer de Minneapolis–, la netedat de cor ens ha d’ajudar a veure-hi clar.

Davant de l’individualisme i el mirar-se el melic contínuament, ens animen a ser compassius, a compartir el patiment dels altres, ajudant-los i estant atents a les seves necessitats.

Davant de la tendència a acumular béns materials, culturals, fins i tot espirituals, ens conviden a un camí de senzillesa i despreniment, que ens obri el cor a la confiança total en Déu.

Que no deixem de mirar i de seguir l’agulla d’aquesta brúixola.

Griselda Gasulla