SANT ILDEFONS

"Sant Ildefons: la meva comunitat escollida per afinitat"

Quina vinculació tens amb Sant Ildefons?

Sant Ildefons és la meva comunitat però no la meva parròquia, perquè mai he viscut a la seva demarcació. Podríem dir que és una comunitat escollida per afinitat i no per proximitat geogràfica. El meu primer contacte es produí quan encara festejava amb la meva dona. Ella em va portar per primer cop a les eucaristies de l'Andreu Oliveres els diumenges a 1/4 de 10 del vespre. Eren celebracions plenes de jovent, molt viscudes. Més tard, ja casats, vàrem començar a freqüentar les celebracions d'en Joan Alemany. Quan els nostres fills hagueren de començar la catequesi vàrem escollir Sant Ildefons perquè la fessin, i així, poc a poc, va esdevenir la nostra comunitat.

De quina manera hi participes actualment?

Normalment participo a l'eucaristia i a les celebracions del Perdó. També acostumo a anar a les trobades i a les pregàries de Taizé, i assisteixo a la catequesi d'adults, que m'ajuda a comprendre millor els fonaments de la nostra fe. Des de fa un parell d'anys sóc membre del Consell Pastoral. Al principi em va sorprendre la varietat i la quantitat de temes que s'hi tracten. És una experiència enriquidora, més pel que reps que pel que aportes, perquè em fa entendre com s'organitza una comunitat eclesial.

Com t'ajuda Sant Ildefons en la teva fe?

Em sento molt proper a la línia pastoral de Sant Ildefons, perquè amb el seu tarannà obert continua sent fidel a la renovació impulsada pel Concili. La seva manera de fer, plena d'humanisme cristià encaixa amb la meva forma d'entendre la fe. Les homilies dominicals dels mossens m'ajuden a reflexionar i cultivar-me espiritualment.

Quin moment viscut a Sant Ildefons recordes amb especial gratitud?

Sempre recordaré el primer cop que vaig assistir a la catequesi d'adults d'en Frederic Bassó. Fou una alenada d'aire fresc que m'ajudà a trencar estereotips que arrossegava des de la infantesa. En Frederic presentava un "Déu-pare-que estima i-perdona" molt diferent al "Déu-jutge-que-tot-ho-veu" que m'havien imbuït de petit. Fou una experiència enriquidora que m'ajudà a viure la fe d'una manera més adulta.

Què creus que es podria millorar per viure i celebrar més la fe?

D'ençà de la meva participació al Consell Pastoral m'he fet conscient de la quantitat d'activitats que es duen a terme a la comunitat. Això només és possible amb el compromís dels laics. Sovint no cal fer gran cosa, només oferir-se a col·laborar. En posaré un exemple: a l'eucaristia de diumenge a les vuit del vespre hi ha una colla de col·laboradors que s'han ofert per fer les lectures, llegir les pregàries i ajudar a repartir la comunió. Cada setmana, abans de la celebració, s'assignen tasques i voluntaris, i així tothom sap anticipadament quina haurà de ser la seva contribució. Animo tothom a col·laborar en el que bonament pugui, per tal de fer una comunitat més viva i participativa.