SANT ILDEFONS

Cafarnaüm era un poble petit, d’uns mil cinc-cents habitants. L’economia del poble girava entorn del llac, sobretot de la pesca. Els pescadors companys de Jesús eren homes avesats a treballar moltes hores en circumstàncies dures. Segurament l’esperança i la joia a què es refereix Isaïes eren per a ells la joia davant les xarxes plenes.

La Corint de Pau, en canvi, era una ciutat molt important, estratègica, de gairebé cent mil persones. Allà hi havia institucions administratives i acadèmiques de primer nivell, i per tant, hi havia grups, faccions i tendències, com en tota societat complexa.

Les lectures ens donen una imatge clara dels seguidors de Jesús a totes dues poblacions: a Cafarnaüm, uns homes humils però compromesos es posen al servei de la causa del natzarè sense fer-se preguntes. Allò que importa és l’essencial. A Corint, unes persones amarades de la complexitat urbana s’alineen en faccions que intuïm que divergeixen en els matisos. Fins i tot hi ha un grup, el de Crist, diu Pau, que, volent ser el més proper a Jesús, acaba convertint-se en una facció més.

Allò que Isaïes profetitzava en temps de crisi pel poble jueu, sotmès pels assiris i recordant la victòria de Madian, es tradueix de manera planera a l’Evangeli: per militar en el grup de Jesús, és a dir, en el grup de tota la humanitat, no se’ns demanen credencials, només actituds. Tant els grecs de Corint del segle I com els catalans del segle XXI, tots nosaltres, amarats de cultura urbana i de complexitats, som cridats a despullar-nos intel·lectualment i a esdevenir pescadors, és a dir, persones senzilles, plenes, això sí, d’una actitud oberta i acollidora. Despullades dels prejudicis, de les excuses urbanes que ens priven de meravellar-nos del transcendent que tenim a l’abast i que ens lliguen a tot allò que ens divideix i deshumanitza.

Família Vives Requena