SANT ILDEFONS

La sala d’actes de la parròquia es va omplir dilluns 12 de gener al vespre per escoltar el periodista de Catalunya Religió, Pau Duran, que va analitzar en profunditat la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, Dilexi te. La comunitat inaugurava així el cicle de trobades d’aquest 2026, en un trimestre que el Consell Pastoral ha volgut dedicar a la pobresa en el sentit més ampli, després d’haver centrat el trimestre anterior en la pau.

Duran va començar meditant el títol de l’exhortació, Dilexi te (“T’he estimat”), pres d’un verset de l’Apocalipsi, i va proposar de llegir-lo en clau profundament cristocèntrica. Va descriure Jesús mirant el pobre als ulls i dient-li “jo t’he estimat”, com a síntesi de l’opció preferencial de Déu pels qui pateixen, i va subratllar que aquest text de Lleó XIV reprèn el fil del magisteri social del papa Francesc, fins al punt que es pot considerar un document “a quatre mans”. De les 130 cites que trobem dins de l’exhortació, 57 provenen de textos del magisteri del papa Francesc.

Segons el conferenciant, Dilexi te és alhora una crida a la meditació i un impuls per a l’acció. Descriu la pobresa contemporània (atur, precarietat juvenil, dificultats per accedir a l’habitatge, manca d’aliments bàsics, pobresa cultural i soledat) com un fenomen estructural que impregna les construccions socials, amb moltes cares diferents. En aquest context, Lleó XIV crida els cristians a un compromís preferencial pels pobres, “carn sofrent de Crist”, i a una transformació cultural contra la “cultura del descart” i una felicitat basada en l’acumulació de riquesa i d’èxit.

Pau Duran va seguir el fil de Dilexi te per repassar la història de l’Església, tal com fa el mateix text papal, per demostrar que l’atenció als pobres sempre ha estat al cor de la nostra fe, i no pas un extra. Va recordar com els pares de l’Església, la vida monàstica, els ordes mendicants, les congregacions que cuiden malalts, ensenyen infants o acullen migrants, i tota la doctrina social, des de la Rerum Novarum fins avui, reflecteixen aquesta constant. “Els pobres són el tresor de l’Església”, va recalcar: no uns qualsevol a qui fer caritat, sinó els mestres de l’Evangeli, que ens porten de debò a Jesús en una trobada horitzontal, entre iguals, tal com demana l’exhortació. També va afirmar que tenir cura dels pobres és un deure cristià i un element fonamental de la identitat cristiana, tot apel·lant a les justícies socials i a gestos concrets per trobar Crist en els marginats.

Quan es va obrir el torn de paraules, Pau Duran va posar exemples concrets, com el que vam viure a Badalona aquest Nadal: centenars de persones obligades a dormir sota un pont. Ell, que ho coneix de primera mà, va parlar clarament de l’aporofòbia i va connectar el naixement de Jesús en una menjadora amb el nostre dia a dia: un crit que ens qüestiona com convivim de veritat.

Va acabar deixant-nos una esperança viva i aquella revolta evangèlica que no es conforma. Seguint Dilexi te, va descriure una Església que plora i riu amb la gent, que s’implica en la justícia i no perd de vista els últims. Per tancar-ho, va recuperar la paràbola del bon samarità: res de passar la pilota o fer veure que no ho veus; es tracta de deixar-se tocar per la compassió i acostar-s’hi amb gestos que comptin davant qualsevol ferida que trobis pel camí.

Després d’escoltar la conferència de Pau Duran sobre Dilexi te, queda clar que qui encara no l’ha llegida tindrà ganes de fer-ho, i qui ja la coneix voldrà tornar-la a llegir. És per això que el Consell Pastoral de la parròquia va avançar que prepara dues o tres sessions al febrer, en dimarts, per fer una lectura compartida del text, oberta a tothom que vulgui aprofundir-hi en grup.