26 d’agost 2025

De Rerum Novarum a Fratelli Tutti: dues respostes a crisis socials (16 - El treball, eina de dignificació)


16 - El treball, eina de dignificació

Rerum Novarum

32. Tractem aquí un assumpte de la màxima importància que cal entendre correctament per evitar que cap part s’ofengui. Clarament, la quantia del salari es defineix per lliure consentiment i, segons això, pagat el salari convingut, sembla que el patró ha complert per la seva part i que ja no deu res més. Aleshores, només seria injust si el patró es negués a pagar el sou pactat, o es negués l’obrer a fer el treball que es va estipulà. En aquests casos és just que intervingui el poder polític, però només per posar fora de perill el dret de cadascú. A aquesta argumentació , un jutge just no assentirà fàcilment perquè no és completa en tots els aspectes; hi manca un raó de pes.

Treballar és esforçar-se per adquirir coses que són necessàries pels usos diversos de la vida i, especialment, per a la cobertura de les necessitats: «Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front» (Gn 3,19). Així doncs, el treball implica dues característiques inherents a la persona: és personal, perquè l’energia que s’hi aplica pertany a la pròpia persona i està destinada al seu benefici; i és necessari, perquè el fruit del treball és indispensable per conservar la vida, deure al qual obliga la naturalesa mateixa.

Si considerem el treball només des del punt de vista personal, no hi ha dubte que l’obrer és lliure de pactar un salari baix: treballa voluntàriament, i pot, per tant, conformar-se amb una retribució exigua o nul·la.

Però cal fer un judici molt diferent quan, juntament amb l’aspecte personal, es considera allò que és necessari separable conceptualment del primer, però en la realitat aquesta visió no és completa ja que també s’ha de tenir en compte la necessitat del treball i que és inseparable del que aporta a la persona.

En efecte, conservar-se en vida és un deure comú de tot individu, i és criminós incomplir-lo. D’aquí la necessària conseqüència del dret de procurar-se el necessari per viure, dret que per a molts pobres només poden satisfer-se mitjançant el salari guanyat amb la seva feina.

Per tant, encara que l’obrer i el patró arribin a un acord lliure sobre l’import del salari, hi ha un principi de justícia natural superior i anterior a aquest pacte, segons el qual el salari no hauria de ser mai insuficient per mantenir dignament un obrer sobri i de bones costums.

Així doncs, si l’obrer, forçat per la necessitat o per por d’una desgràcia més gran, accepta condicions més dures imposades pel patró, es tracta clarament d’una forma de violència que reclama una resposta de la justícia.

Tanmateix, en qüestions com aquesta i altres semblants, com la durada de la jornada laboral, quines proteccions per a la salut s'han de prendre, especialment a les fàbriques, o la seguretat en el lloc de treball, per evitar ingerències de la magistratura, sobretot sent tan diversa les circumstàncies de coses, temps i llocs, serà millor reservar-les al criteri de les associacions que salvaguardin, com és just, els drets dels obrers, intervenint, si les circumstàncies ho demanessin, l’autoritat pública.


Fratelli Tutti

162. El gran tema és el treball. Allò realment popular, perquè promou el bé del poble , és assegurar a tothom la possibilitat de fer brotar les llavors que Déu ha posat a cadascú, les seves capacitats, la seva iniciativa, les seves forces. Aquesta és la millor ajuda per a un pobre, el millor camí cap a una existència digna. Per això insisteixo que ajudar els pobres amb diners ha de ser sempre una solució provisional per resoldre urgències. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball. Per més que canviïn els mecanismes de producció, la política no pot renunciar a l’objectiu d’aconseguir que l’organització d’una societat asseguri a cada persona alguna manera d’aportar les seves capacitats i el seu esforç. Perquè no existeix pitjor pobresa que aquella que priva del treball i de la dignitat del treball.

En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no només és un mitjà per guanyar-se el pa, sinó també un canal per al creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se un mateix, per compartir dons, per sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món i, en definitiva, per viure com a poble.


Comentari

Treballar no és només una manera per cobrar a final de mes, va molt més enllà. Les dues encícliques tenen clar que, si la gent no pot guanyar-se la vida dignament, la societat no pot anar bé de cap manera. Al final, la feina no és només pel sou: és sentir que formes part d’alguna cosa, créixer com a persona i ajudar a fer que tot rutlli una mica millor.

Això és el que les uneix: la importància del treball per a la dignitat de cada persona. Tot i que ho enfoquen de manera diferent, les dues denuncien les condicions laborals indignes i alerten del perill d’una societat que fa precari el treball.

Rerum Novarum es fixa sobretot en la relació entre els caps i els obrers, i posa l’accent en la justícia social dins d’un ordre que jeràrquic i “natural”. El treball és un dret, però també un deure. L’encíclica aposta perquè hi hagi sindicats que negociïn condicions dignes, i diu que si no s’arriba a cap acord, l’Estat ha d’intervenir per garantir coses bàsiques com un salari digne, descans i seguretat a la feina.

Ara bé, Rerum Novarum no qüestiona el sistema econòmic, sinó que creu que s’ha de corregir amb una ètica social arrelada en el cristianisme. Fratelli Tutti, en canvi, entén el treball no només com una obligació o una manera de tirar endavant, sinó com una part essencial per créixer, expressar els talents de cadascú i construir comunitat. El treball no només fa que puguem viure, sinó que dóna sentit a les nostres vides i enforteix la societat. Per això, el papa Francesc deixa clar que tothom ha de tenir dret a una feina digna, creativa i ben pagada, i que garantir això és fonamental per lluitar contra la pobresa, l’exclusió i la desigualtat.

Amb la precarietat laboral i les desigualtats que van a més, Fratelli Tutti envia un missatge valent: garantir el dret al treball no és només una qüestió econòmica, sinó una necessitat ètica i espiritual per construir un món millor, més humà.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)