SANT ILDEFONS

Abraham i Maria

És cert, estem preocupats i atrafegats per la nostra vida i ens oblidem i fins desconfiem d’allò que creiem. Maria, a l’Evangeli de Lluc d’avui, pot fer-nos pensar que és poc responsable deixant que Marta prepari les coses per atendre Jesús. Probablement era reflexiva i dins seu devia cercar el sentit de la seva vida. De ben segur que, en aquesta estona de conversa amb Jesús, troba resposta als interrogants que tots tenim al llarg de la nostra existència.

La veritat és que en el viure de Jesús hauríem de trobar també el desllorigador per arribar a comprendre què s’espera dels creients. Hauríem de ser portadors d’esperança i ser capaços de servir i estimar, cosa gens fàcil en el món competitiu i accelerat en el qual estem immersos avui. Fent-ho així, el sentit de la nostra existència personal adquiriria una dimensió més coherent.

Tenim molts reptes per davant i hauríem de donar-hi resposta. Probablement tapem les nostres incongruències amb un activisme que ens fa oblidar els compromisos que hauríem de ser capaços de prendre, si tinguéssim més confiança en Jesús.

En la primera lectura del llibre del Gènesi trobem un altre referent, Abraham, expectant sota l’alzina de Mambré en actitud de servei, ofereix el que té i es posa a disposició dels tres homes aturats davant d’ell. No calcula, no espera res, però es dona i serveix. La generositat que expressa envers els tres visitants en acollir-los l’omple de satisfacció i rep un gran anunci: Sara tindrà un fill.

Tant de bo sapiguem parar-nos i trobar el sentit de la nostra vida a través del saber acollir els altres, forasters inclosos, amb una actitud de servei i disponibilitat, rebutjant les actituds mesquines i poc sinceres. Així aportarem aire fresc en aquest món nostre, mentre esperem el trobament final en Déu, al cel nou i la terra nova.

Ignasi Garcia i Clavel