SANT ILDEFONS

Avui, festa de sant Pere i sant Pau, és un bon moment per dirigir una mirada agraïda a tots els creients que, des de temps immemorials, s’han passat el testimoni de la fe fins a nosaltres. Com diu el Llibre de l’Apocalipsi, “són una gran multitud” i és impossible identificar-los a tots; sí que coneixem, però, alguns dels que formen part d’aquesta llarga cadena. D’entre els primers, sobresurten Pere i Pau.

Tots coneixem les vides d’aquests dos pilars de l’Església. Biografies molt diferents, personalitats diverses; tanmateix, tingueren en comú, en primer lloc i per damunt de tot, el seu seguiment de Jesucrist. Tant en un cas com en l’altre, la vida els va canviar radicalment arran de la seva profunda creença en la resurrecció de Crist. Segons es desprèn de les dades que tenim, tot i de caràcter ben diferent, tots dos foren uns apassionats predicadors de l’Evangeli. Pere i Pau tingueren la grandesa (grandesa, gens senzilla) de reconèixer errors i febleses: Pere negà tres vegades a Jesús, Pau perseguí els primers creients. I tots dos donaren testimoni de la fe fins al martiri. Pere i Pau moriren ajusticiats a Roma, cap a l'any 63, arran de la persecució manada per Neró. La tradició diu que Pere va morir crucificat cap per avall i Pau decapitat.

L’Església ha donat a Pere el títol de cap dels apòstols; a Pau, el d'apòstol dels gentils. Com diu el prefaci de la missa d’avui: «Pere, el capdavanter en la professió de la fe; Pau, el qui la posà a plena llum» Pere instituí la primera Església amb la resta d’Israel. Pau evangelitzà altres pobles cridats a la fe. Així, per camins diversos, tots dos aplegaren l’única família de Crist; els uneixen una idèntica corona i tot el món els venera.

Pere i Pau, per la seva vida i mestratge, són mostres de santedat. Que l’Església és des del seu origen una, però no uniforme. Que l'Església és santa, però d’una santedat que es manifesta amb els trets de les diferents cultures. Que l’Església és catòlica, això significa que al seu si han de conviure-hi diversitat de costums, llengües i tradicions. Que l’Església és apostòlica, perquè, encara que plural, té un mateix fonament: la confessió de fe de Pere i Pau, confessió segellada per la sang del martiri.

Josep M. Jubany