SANT ILDEFONS

El Corpus Christi (‘el Cos de Crist’) és una festivitat de l’Església que té els seus inicis al s. XIII. Motiu: venerar l’Eucaristia. Trobem moltes celebracions populars festives a més de les processons (per exemple, catifes de flors, l’ou com balla, també la Patum...), festives com a contrast al to seriós del naixement de l’Eucaristia: Dijous Sant.

Melquisedec, rei i sacerdot (però no de la tribu de Leví, d’on sorgien els sacerdots a Israel, sinó molt anterior, contemporani d’Abram), va portar pa i vi quan va beneir Abram després de la seva victòria sobre els reis que havien fet captiu el seu nebot Lot (cf. la primera lectura d’avui, Gn 14, 18-20). Després, el salm responsorial (Sl 109, 4) esmenta aquest personatge Melquisedec: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec. El salm és un poema d’entronització del rei, que s’acaba aplicant al Messias. Més clar encara si citem la carta als Hebreus (tot i que avui no la llegim) perquè relaciona el rei Melquisedec del text del Gènesi precisament amb aquest salm responsorial, remarcant que es refereix al Messias Jesús sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec» (He 7,17 i 5,10. 6,20).

Jesús, Messias, sacerdot, utilitza pa i vi com ho feu el seu antecessor en la reialesa i el sacerdoci. Aquesta és la imatge que la litúrgia d’avui ens convida a posar en relleu. Un sacerdot, Jesús, que ara inicia el seu sacrifici ritual amb pa i vi. Un estret lligam significatiu, doncs, amb tota la tradició bíblica de l’Antic Testament.

A la segona lectura, de la primera carta als corintis (un dels escrits més antics del Nou Testament), Pau relata la institució de l’Eucaristia, en el darrer sopar pasqual, segons la tradició rebuda del Senyor (1Co 11, 23-26). Una versió completa, però més sintètica en algun punt que la que ens han transmès els evangelis sinòptics (Mt 26, 26-29; Mc 14, 22-25; Lc 22, 15-20). La més semblant a 1Co és la versió de Lc (22, 19-20). Totes tres afegeixen al text de 1Co, després de “la meva sang”, l’expressió: “vessada per molts / per vosaltres”. En la resta central, les quatre versions són del tot equivalents.

L’evangeli ens descriu la multiplicació de cinc pans i dos peixos per alimentar 5.000 homes, a més de dones i criatures, segons el text de Lluc (ara també equivalent a les versions dels altres dos sinòptics, i a la de Joan). És el preludi, amb la prèvia partició dels pans per Jesús, de la partició del pa del sopar pasqual. Una veritable introducció al nucli de l’Eucaristia, que és sobretot una unió comuna (comunió) compartint el pa en un àpat solidari. A partir d’aquí, l’amor, el lliurament de Jesús, ens convida i compromet a l’amor, a una acció solidària, de companyia sinodal. Així ens remou el Corpus Christi

Jordi Cors